Discurs íntegre del director dels Serveis Territorials del departament de Política Territorial i Obres Públiques,i primer secretari del PSC de l'Ebre, Antoni Sabaté, en l'acte de reconeixement a la Vegueria de l'Ebre celebrat ahir


L’Ebre com a correntia de cultures i de vida a cadascun dels marges del seu riu. Cruïlla, ròtula, patrimoni cultural i etnogràfic, costumari, parla, economia, situació geoestratègica, ...

Els nostres il·lustres memorialistes Arbó al Sud i Bladé i Desumvila al Nord, prou que n’han deixat constància de la singularitat, peculiaritat i identitat de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, dels seus 52 municipis i 2 EMDs.

I més enllà de l’evidència del territori humanitzat, memoritzat literàriament, els precedents contemporanis de la vertebració territorial.

Un d’important, per la conjuntura política d’aquell moment i pel caràcter unitari de les forces democràtiques: l’Assemblea de Catalunya, el 1975, on es reivindicava, a més de l’Eix de l’Ebre, la Vegueria de l’Ebre.

D’una altra, el CITE -Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre- impulsat pel Govern presidit pel President Tarradellas, a l’any 1979.

Significava el CITE un reconeixement al territori i la definició d’un escenari institucional per impulsà propostes de reequilibri territorial, des de la vocació d’institució territorial pròpia.

Després la llei de la creació de l’IDECE -Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre – el novembre de 1993 i la seva constitució el gener de 1994.

El 2001 la creació de les Delegacions.

I també l’any 85 l’aprovació del Pla Territorial General de Catalunya amb el reconeixement de les Terres de l’Ebre com un dels àmbits territorials funcionals del país.

Venim de lluny i hem consolidat la nostra vocació institucional territorial.

El projecte de llei de vegueries, impulsat pel Govern de la Generalitat presidit pel President Montilla, emparat pel concepte estatutari sobre l’organització territorial de Catalunya i esmentada la singularitat ebrenca en les seves disposicions transitòries, és una oportunitat històrica per a les Terres de l’Ebre que hem d’assolir des de la unitat, sense tacticismes partidaris i amb les complicitats polítiques exògenes necessàries.

Ens queda molt per fer, també a nivell intern. No hem de permetre més, que cap ciutadana i ciutadà ebrenc tingui la sensació, el capteniment de que això de les Terres de l’Ebre comença a l’Assut i fineix al Delta.

Aquest matí, un alcalde de la Ribera d’Ebre quan li he dit que em tocava intervenir en aquest acte, m’ha dit: “parla del nord de les Terres de l’Ebre”. Fixeu-vos que ha dit del Nord, però ha dit també de les Terres de l’Ebre. Aquesta matisació la crec del tot important. Per que el que cal és entendre que, més enllà dels aspectes històrics i identitaris, les Terres de l’Ebre són un espai territorial estratègic que va des de Riba-Roja fins a les Cases d’Alcanar, des de la Palma d’Ebre fins la Sénia, des d’Arnes i Caseres fins el Perelló i l’Ametlla de Mar.

L’impuls de les polítiques de cohesió territorial que s’estan duent a terme, reforçaran el sentiment de pertinença i optimitzaran la nostra vertebració.

La vegueria ens fa falta. Serà la institució territorial de les Terres de l’Ebre. Serà un reconeixement a la nostra personalitat, serà un símbol, serà, sobre tot una institució que ens farà augmentar en pes específic polític en el concert institucional del país.

Visca la vegueria de l’Ebre i visca Catalunya.

Tortosa, 27 de maig de 2010

Antoni Sabaté Ibarz

INTERVENCIÓ EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC CELEBRAT A GIRONA EL DISSABTE 17 D’ABRIL

En els darrers sis, prop ja de set anys, a les Terres de l’Ebre hem passat de ser considerats un territori perifèric a incorporar-nos en un projecte de país en xarxa.

De l’amenaça d’una detracció insostenible de l’aigua del riu Ebre, a l’impuls d’una nova cultura de l’aigua.

De la manca de planificació per al nostre desenvolupament econòmic a l’articulació de polítiques actives per la nostra diversificació econòmica.

De la manca de reconeixement a la singularitat, a la peculiaritat i personalitat pròpia del nostre territori, a un projecte legislatiu que ha de comportar el reconeixement institucional territorial de les Terres de l’Ebre.

Mai com en els darrers quasi set anys s’ha invertit tan en el país en general i en les Terres de l’Ebre específicament, en infraestructures econòmiques, en equipaments educatius, sanitaris, culturals, en els propis equipaments de l’administració definitivament descentralitzada.

Mai com avui havíem comptat amb un projecte ben definit de territori cohesionat i equilibrat.

Per això, davant de plantejaments que suposen un retorn al passat, davant altres plantejaments que ens ofereixen un aventurisme d’incerteses, per això, des de la Federació de les Terres de l’Ebre volem manifestar avui en aquest Consell Nacional, el nostre compromís envers el projecte socialista per a Catalunya i el nostre ferm suport al company Primer Secretari, José Montilla, per a que encapçali i coordini aquest projecte com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Tenim molta feina per davant, a treballar companyes i companys, a treballar i a guanyar per Catalunya i la seva gent.

Antoni Sabaté Ibarz
Primer secretari Federació XVI

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana

La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publiquen avui dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

José Montilla demana "la màxima prudència i sentit d'Estat"

Iceta: “Hem acordat demanar al Govern mesures específiques de reindustrialització de les Terres de l’Ebre”

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació i la dels socialistes catalans davant l’acumulació d’alguns Expedients de Regulació d’Ocupació a les Terres de l’Ebre, i en especial pel que afecta a l’empresa LEAR. És per aquest motiu que a la reunió d'ahir la Comissió Executiva del PSC ha acordat traslladar al Govern de Catalunya “que prengui mesures específiques de reindustrialització d’aquelles comarques” i “que s’adreci al Govern d’Espanya per incorporar les Terres de l’Ebre a les Zones d’Urgent Industrialització", un programa del Ministeri d’Indústria.
Miquel Iceta va fer aquestes declaracions ahir després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC, que ha celebrat també “el bon desenvolupament de la visita del president de la Generalitat a Algèria”. El portaveu del PSC ha assegurat que “amb això, el president i el seu govern estan demostrant un activisme en suport a les empreses catalanes amb bones notícies i creiem que és una línia que cal seguir”, ha dit Iceta.
http://www.socialistes.cat/psc/Actualitat/Noticies/Iceta-Hem-acordat-demanar-al-Govern-mesures-especifiques-de-reindustrialitzacio-de-les-Terres-de-l-Ebre

LO CASTELL NOU DE FLIX

Una de les satisfaccions que comporta el compromís públic es constatar el cóm projectes embrionaris que es comencen a parlar en una taula, comencen a prendre forma i s’acaben concretant. Si aquests projectes, a més, resten carregats de simbologia i sentiments, les vibracions que produeixen son intenses i especials.

Es el cas del Castell Nou de Flix. Del vell sols en resten vestigis de les muralles i corresponia a la cronologia islàmica; en el seu indret es construí la urbanització coneguda popularment com “les casetes”.

De la restauració del Castell Nou en començarem a parlar amb l’Alfons Llorca, arquitecte ponen de la Comissió de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre. Essent consellera de cultura Caterina Mieras, varem aconseguir introduir aquesta restauració en les actuacions a cofinançar mitjançant l’u per cent cultural de Catalunya.

Devia ser el primer semestre del 2005 perquè justament el 15 de juny d’aquell any, en deixava constància al llibre de signatures de l’Ajuntament amb motiu de la invitació que em va fer l’Alcalde Muñoz com a delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Desprès, l’Ajuntament va aconseguir reforçar el finançament amb recursos provinents de l’u per cent cultural de l’Estat.

I la simbologia i els sentiments. El Castell en el turó del meandre esdevé tot un símbol pels fills i filles de Flix. Recordo de petitet quant montat a la somereta de casa venia ja fosquejant amb el meu pare de fer ametlles be de Beremussa, be de la Planadame i em deia: ...mira lo castell, ja estem a casa fill...aleshores se m’obria el cor i el Castell m’oferia aquest gest irrepetible d’acolliment íntim i protector.

Ara el restaurarem. Serà el nostre millor homenatge a tot el que representa.

Antoni Sabaté

NOTA DE PREMSA

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l’acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha iniciat les obres de restauració de la zona perimetral i l’àmbit interior de la fortificació

INCASÒL inicia avui les obres de restauració i consolidació del castell de Flix (Ribera d’Ebre), un edifici defensiu construït el 1837, durant la primera guerra carlina que es va abandonar el 1876 i des d’aleshores ha patit un greu procés de deteriorament. Les obres les executarà l’empresa Construccions Jaén Vallès SL per un cost de 442.683,52 euros i s’executaran en 11 mesos.

El castell de Flix és una construcció militar emmurallada situada en la part superior del meandre que forma el riu Ebre al seu pas pel municipi. Les obres de restauració es faran tant la zona exterior perimetral del castell, en els fossats i el camí d’accés, com en tot l’àmbit interior de l’edifici.

Els treballs de restauració

Les obres que es faran consistiran bàsicament en els coronaments dels murs, que es refaran només en cas de risc d’ensorrament i se’ls restaurarà amb una actuació homogènia amb els murs originals.

Els revestiments es mantindran en la mesura que sigui possible, amb les diferents textures, materials i els impactes dels projectils existents, utilitzant morters de calç i sorres del lloc. També es reconstruirà la base de la torre enderrocada per tal de poder entendre com era originàriament el monument i els fossats s’excavaran fins a la cota original.

Amb la rehabilitació, s’instal·laran dues plataformes de fusta que tindran funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre a la qual s’hi accedirà a través d’una escala també de nova construcció. La restauració dotarà la fortificació d’il·luminació exterior i interior.

A la zona interior del castell hi haurà un nucli de serveis destinats als visitants i el projecte preveu la reconstrucció de la cisterna que abastia d’aigua tota la fortificació, si l’estat en què es troba en permet la reutilització. La cisterna està emplaçada al pati triangular del castell i es troba ara coberta per les restes del murs que han caigut, el seu estat es comprovarà quan es duguin a terme les excavacions.

Un cop finalitzada la primera fase hi ha programada una segona, amb una inversió aproximada de 300.000 euros amb la que finalitzarà la restauració de l’edifici. Les dues fases es duen a terme a través del protocol de l’1% cultural.

UN ANY DE MILLORES EN EL TRANSPORT PÚBLIC

El passat dia 1 de juliol es va complir un any de la posada en marxa d’un nou servei de transport públic per carretera, per integració de dues línies existents (Alcanar-Amposta i Amposta-Tortosa). Mes a mes , la freqüència de les expedicions es va fixar cada hora en dies feiners. L’acceptació del servei ha estat molt important, sobretot en hores punta. La utilització durant aquest any, de juliol a juliol, de més de 160.000 viatgers, demostra l’encert de la mesura.

El 16 de març d’aquest any, es posaven en funcionament set nous serveis. La intensificació del servei entre Amposta, S. J. D’Enveja, els Muntells i prolongació al nucli dels Eucaliptus; el nou servei entre Poblenou del Delta, S. C. De la Ràpita, Amposta; la millora del servei amb increment d’expedicions entre Alfara de Carles, Els Reguers, Roquetes, Raval de Cristo, Tortosa; la de Tivenys, Bitem, Tortosa i la de Vinallop, Tortosa. Cal destacar per la seva importància de contribució a la cohesió territorial, la millora del servei amb increment d’expedicions entre la Ribera d’Ebre i Tortosa.

Al complir-se un any d’aquestes millores, se n’ha impulsat un altra de prou important a la comarca de la Terra Alta. Es tracta de que tots els pobles de la comarca tenen garantit el transport públic amb la seva capital Gandesa fora del calendari escolar i també es tracta de l’increment en dues expedicions diàries (una d’anada i altra de tornada) entre Gandesa i l’Hospital de Mora d’Ebre.

Garantir la suficiència i la qualitat del transport públic es avui una necessitat que molts consideren ja com una nova pota de l’estat del benestar.

L’acció del govern de Catalunya en l’àmbit del transport públic a les Terres de l’Ebre, ha suposat aquest darrer any un avanç molt important que contribuirà sens dubte a resoldre gran part del dèficit històric que patía el territori en aquest àmbit. Encara resta per fer i es continuarà treballant per garantir la mobilitat que la societat d’avui requereix.

Antoni Sabaté i Ibarz

El PSC es reunirà amb sindicats, empresaris i Presidència de la Generalitat per abordar la situació actual a l'Ebre a causa de la crisi

Els socialistes destaquen la responsabilitat assumida pels agents socials en la negociació dels expedients de regulació per mantenir els actius industrials al territori.

El PSC de l'Ebre ha explicat aquest matí que han tornat a posar-se en contacte amb el sindicats i els empresaris per tal d'analitzar la situació actual arran de la crisi econòmica que ha afectat a moltes empreses significatives del territori, i ha informat que té prevista una reunió amb Presidència de la Generalitat per tal d'abordar solucions a curt termini però també amb vista a la recuperació econòmica. Per al PSC el més important ara és accelerar la posada en marxa de les infraestructures previstes al territori i a la vegada garantir l'arribada d'indústria. Els socialistes han expressat el seu reconeixement al paper desenvolupat pels agents socials en els expedients de regulació que han afectat a diverses empreses, “una responsabilitat assumida que ha de permetre garantir els actius industrials al nostre territori”. Des del PSC s'ha tornat a fer una crida al sí propositiu per tal d'afavorir l'arribada d'indústria i assegurar el creixement, i han fet una aposta per la seguretat energètica i les indústries medioambientals. Un altre dels aspectes que consideren clau per abordar l'actual situació és l'impuls al consell econòmic i social.

“Com a partit de govern tenim la responsabilitat d'oferir-nos com a vehicle per a poder estendre punts de contacte amb totes les instàncies institucionals de cara a reduir els impactes de la crisi econòmica”, ha assenyalat el Primer Secretari del PSC a les Terres de l'Ebre, Antoni Sabaté, que ha valorat postivament la responsabilitat assumida pels sindicats i treballadors en la negociació dels expedients de regulació “perquè va sobretot adreçada a mantenir els actius industrials del nostre territori”. Sabaté també ha apuntat com a clau en tota aquesta situació, l'aposta “amb contundència” per la cultura del sí. “No podem entendre que es posin pals a les rodes a la posada en marxa de diferents infraestructures necessàries i a determinats projectes industrials al nostre territori”, ha assenyalat.

Per tal d'abordar la situació, el president del partit a l'Ebre, Joan Sabaté, ha avançat que s'està acabant de tancar una reunió amb Presidència de la Generalitat, en la qual hi participarien sindicats i empresaris, per concretar les accions prioritàries. Sabaté ha tornat a insistir però, que més enllà de les actuacions previstes a curt termini, cal també estar ben posicionats davant la recuperació d'aquesta crisi. “Per això hem de fer aquesta aposta pel sí. Cal que es canalitzin les inversions i tenir les infraestructures perquè el nostre territori jugui un paper clau en l'economia de la Catalunya del segle XXI”. Sabaté ha assenyalat que l'aposta cal fer-la en el sector energètic i, especialment en el que són les energies renovables.

ELS SOCIALISTES I ELS REPTES IMMEDIATS

En aquests moments de complexitat i incertesa, els socialistes estem encarant, amb determinació, tres reptes de gran transcendència sobre els que hem de promoure el debat i la reflexió.

En primer lloc, situem les polítiques per afrontar la primera gran crisi econòmica de la globalitat. Aquestes polítiques obtenen diferents àmbits d'actuació: les encaminades a fomentar la inversió publica, les polítiques actives d'ocupació, els ajuts al sector financer i els encaminats a facilitar liquiditat a les empreses, les accions encaminades al manteniment dels actius industrials en sectors estratègics com el de l'automoció i les decisions relatives al manteniment de les polítiques socials de protecció als més desafavorits.

Ara bé, ens cal una consideració addicional a qualsevol de les mesures emprades per resoldre el moment i encarar el futur. Perquè, tal com es deia des de la tribuna del darrer Consell Nacional del PSC, res tornarà a ser com abans i, per tant, hem de repensar les nostres polítiques i redefinir el grau de coresponsabilitat i d'autoexigència.

En segon lloc, els socialistes entomem la centralitat de la política catalana des de la realitat plural i integradora de Catalunya. El nostre espai és el de la Catalunya real, no pas la dels aventurismes i somnis impossibles dels uns, ni tampoc la de les derives autodeterministes d'altres.

Defensors com som de la unió des de la llibertat i el respecte a la personalitat pròpia, és a dir del nostre concepte federal, defensem el finançament bo per a Catalunya, el just i necessari. No tancarem un mal acord, no ho farem. Com tampoc acceptarem lliçons de CiU, perquè va ser CiU qui va pactar unilateralment amb el PP el pèssim finançament que avui tenim a Catalunya.

Finalment, ens disposem a proposar la nostra opció a les eleccions al Parlament Europeu, una opció que no és només la dels socialistes catalans ni tan sols només la dels socialistes espanyols. És l'opció dels socialistes europeus com a grup compacte que representa al conjunt dels socialistes d'Europa. Perquè els socialistes anem a Europa a defensar la nostra globalitat, el nostre model global de polítiques al servei de les persones, de la pau, de la cooperació amb el món subdesenvolupat i l'emergent, i la sostenibilitat de la terra. Europa només té sentit des de la globalitat de la Unió. Per aixó pensem que qui vol anar a Europa a defensar identitats parcials, s'equivoca.

Com també s'equivoca el PP en voler plantejar les properes eleccions al Parlament Europeu com unes primàries d'Espanya. Perquè en el rerefons dels populars existeix un model europeu conservador, neoliberal, al servei exclusiu del mercat, amb clares pautes de retallada dels avenços socials i relacions bilaterals superades sortosament després de les recents eleccions als EUA. Vull dir que una foto amb Aznar-Bush a les Azores, plena d'enganys i guerra anomenada "preventiva", ja és caduca i està sortosament superada.

Aquests reptes, els socialistes, els estem afrontant des de la cohesió i la unitat, des de la consciència de la transcendència del moment i des de la responsabilitat del nostre compromís amb la ciutadania.

Nou impuls al Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Valentí Faura, han acordat reunir el Consell aquest mateix mes. Després d’una reunió han acordat reimpulsar aquest ens per tal que actuï com un instrument dinamitzador de l’economia a les Terres de l’Ebre que ajudi a fer front a l’actual context econòmic.

El conseller de PTOP, Joaquim Nadal s’ha reunit amb el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre, Valentí Faura i amb el director del serveis Territorials del Departament, Antoni Sabaté. En aquesta reunió el conseller i el president del Consell han anunciat la seva voluntat de reimpulsar aquest ens i convocar-lo per aquest mateix mes. L’objectiu principal és que el Consell pugui actuar com una eina que ajudi a revitalitzar i dinamitzar l’economia de les Terres de l’Ebre així com aglutinar iniciatives i voluntats que en aquest sentit puguin aportar els agents econòmics i socials de la demarcació per tal unificar estratègies que des dels diferents sectors ajudin a impulsar l’economia davant l’actual situació econòmica.

En la mateixa reunió, Valentí Faura ha comunicat la seva voluntat de deixar el càrrec de president del Consell. La seva renúncia es molt probable que es concreti en la reunió del consell que tindrà lloc aquests mes. El mateix dia es celebrarà el Consell Rector de l’IDECE que serà presidit pel conseller.

El Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre es va constituir l’any 2003 en el si de l’IDECE – Institut per al desenvolupament de les Comarques de l’Ebre- amb la finalitat d’afavorir el diàleg i la participació entre les administracions públiques, els sectors empresarials i els sectors sindicals en totes aquelles qüestions que afectin el desenvolupament socioeconòmic de les comarques de l’Ebre i no es reunia des del 2007.

El Govern aprova el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya i el projecte de Llei d’aeroports i heliports

El Govern ha aprovat avui el projecte de Llei d’aeroports i heliports i el nou Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, dos instruments bàsics per impulsar i vertebrar la política aeronàutica de Catalunya dels propers anys. Així, el govern es dota d’eines potents per a la gestió aeronàutica i per a la potenciació de la xarxa d’aeroports comercials, l’avanç en la construcció de nous aeroports i l’extensió i consolidació d’una xarxa d’aeròdroms i d’heliports a Catalunya.

El Pla i la Llei : un impuls global a la xarxa aeronàutica

L’evolució i el creixement sostingut de l’aviació comercial els darrers anys, les previsions del desplegament del nou Estatut i els possibles traspassos en matèria aeroportuària han fet necessari desenvolupar nous instruments en la política aeroportuària del Govern. L’objectiu del Govern és impulsar la xarxa d’aeroports comercials i aeròdroms per a millorar la capacitat de l’economia catalana i col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica catalana.

Amb aquest objectiu, el Govern ja ha constituït la societat Aeroports Públics de Catalunya i avui aprova la Llei d’aeroports i el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015. Amb aquests tres instruments, la Generalitat aborda el marc normatiu, la gestió i la planificació de les infraestructures aeronàutiques.

Per la seva banda, el Pla que avui s’aprova regirà el desenvolupament de les infraestructures aeroportuàries competència de la Generalitat, tant dels aeròdroms existents com dels nous i d’aquells que, en compliment de l’Estatut, es desclassifiquin com d’interès general.

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015

Ø Incorpora els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i Barcelona, en previsió del desenvolupament estatutari i fixa les línies estratègiques per aquestes infraestructures.

Ø Impulsa el desenvolupament de quatre nous aeroports comercials: Lleida-Alguaire, Pirineus-Andorra, Terres de l’Ebre i un aeroport corporatiu-empresarial, així com el desplegament d’una xarxa d’aeròdroms, sumant, en total, 11 noves instal·lacions.

Ø Planteja la creació d’un fons d’ajuts a la inversió i explotació per a desenvolupar nous aeròdroms i millorar els existents.

Ø Inclou unes inversions totals de 1.582 MEUR per a tota la xarxa d’aeroports i aeròdroms, tant els que són titularitat de la Generalitat com els d’AENA.

Ø Ordena la xarxa d’heliports d’accés general, de serveis públics i d’emergència.

Ø Preveu la futura nova Llei d’aeroports i heliports i la societat Aeroports Públics de Catalunya, que pretén reforçar l’estructura organitzativa de la Generalitat per a l’exercici de les noves competències.

Ø Incorpora per primera vegada en un pla sectorial d’aeroports un Informe de sostenibilitat ambiental que assegura una correcta implantació dels aeroports, potencia la seva integració territorial i disminueix els seus efectes ambientals.

Principals novetat del Pla

El Pla va ser aprovat inicialment el desembre de 2007 i va sortir a informació pública per tal de poder rebre aportacions d’administracions i particulars. D’acord amb la voluntat del Govern d’aplegar el màxim consens, el pla que ara s’aprova ha estat objecte d’un ampli procés participatiu, on hi ha intervingut administracions, ajuntaments, entitats i particulars, que han adreçat, en conjunt, més de 289 aportacions.

Així, respecte del document inicial que es va sotmetre a informació pública, el text que ara s’ha aprovat incorpora un seguit de modificacions fruït de les diferents propostes analitzades durant aquest temps:

· Protecció del mediambient: amb l’objectiu de que el Pla sigui un referent en el compliment de la normativa mediambiental, s’ha inclòs una memòria en aquest sentit que incorpora diverses disposicions relatives a l’impacte ambiental de les infraestructures aeroportuàries.

· Adaptació del Pla a la situació actual: degut als canvis que ha experimentat el sector aeri entre el període de informació pública, i l’aprovació del Pla s’ha decidit actualitzar la informació sectorial i de context.

· Nous aeròdroms i heliports: aquests nous emplaçaments d’aeròdroms i heliports, la viabilitat dels quals s’estudiarà durant la vigència del pla, han estat inclosos a partir de la informació pública i les propostes per incloure’ls.
o Aeròdroms de Priorat, Vallmoll, Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls
o Heliports Masquefa, Ametlla de Mar, Solsona, la Granadella, Bàscara, Mataró, Mora d’Ebre, Vic.

· Altiport: es tracta d’una infraestructura de muntanya pensada per l’aviació general, centrada en el sector turístic i per emergències, i que el Pla preveu dur a terme a títol experimental en una ubicació encara per determinar. Aquesta infraestructura és comuna a zones d’alta muntanya com els Alps i es caracteritza entre per tenir una pista lleugerament inclinada i perquè és operatiu malgrat que tingui neu.

· Obertura aeroport de la Seu: s’incorpora la possibilitat de reobertura al trànsit a l’aeroport de la Seu.

El DPTOP presenta el Llibre d’estil de les carreteres catalanes

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat avui el Llibre d’estil de les carreteres catalanes, que han editat el DPTOP i l’empresa pública GISA. A partir de l’anàlisi de la xarxa viària actual, aquest llibre, pioner a l’Estat espanyol, planteja un conjunt de criteris i propostes de disseny per al desenvolupament de les carreteres de la Generalitat. Així, aquest document pretén servir de guia orientativa per tal que les carreteres catalanes siguin identificades per la seva integració en el territori i la qualitat dels elements que les componen.

Carreteres integrades i de qualitat

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat avui el Llibre d’estil de les carreteres catalanes, editat pel DPTOP i l’empresa pública GISA. Aquest document, en una experiència pionera a l’Estat espanyol, proposa criteris de disseny per al desenvolupament de la xarxa de carreteres de la Generalitat per tal de promoure la seva qualitat i la integració en l’entorn.

Pel seu caràcter lineal i la seva funció de comunicar persones i territoris, les carreteres tenen una forta capacitat d’inserció i d’interrelació en l’entorn. Al mateix temps, com a infraestructures, són una peça important en l’entramat sòcio-cultural i econòmic d’un país. Així, el Llibre d’estil de les carreteres catalanes neix amb la voluntat de contribuir a una relació carretera-territori més harmoniosa i a la millora del servei que les carreteres donen a la ciutadania.

Aquest document s’adreça en especial als projectistes i als tècnics que participen en el procés de construcció, gestió i explotació de carreteres i servirà al DPTOP com a guia orientativa per tal que les carreteres catalanes siguin identificades pel bon tractament dels elements que les componen i la seva integració en l’entorn.

Els objectius del llibre són, doncs, els següents:

Promoure els aspectes de qualitat, tant constructiva com visual
Integrar la carretera en l’entorn
Afavorir la seguretat viària
Apropar els usuaris al territori a través de la carretera

El document que ara es presenta parteix de l’anàlisi de l’actual xarxa viària i dels elements que conformen una carretera des del punt vista de la percepció de l’usuari. En aquest sentit, el llibre identifica quatre tipus d’elements, a cadascun dels quals dedica un apartat: elements de percepció lineal, elements de percepció puntual, elements singulars i elements paisatgístics.

Cada bloc temàtic concreta aquests elements i planteja criteris de disseny, recomanacions i propostes de millora, per tal d’assolir aquests objectius de qualitat i integració en les carreteres. Finalment, el llibre compta amb un capítol que tracta els principals eixos viaris a Catalunya i la seva interrelació amb el territori, des d’una òptica social i cultural.

El DPTOP destina 302.175 euros a ajuts per a l’adquisició d’equips GPS-GPRS pel sector del taxi

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat 302.175 euros a la millora del transport públic de Catalunya mitjançant una línia d’ajuts que es destinarà a l’adquisició d’equips de seguretat GPS-GPRS per al sector del taxi de Catalunya.Amb l’objectiu de promoure la millora del transport públic i augmentar la seguretat entre els taxistes, el DPTOP ha adjudicat una línia d’ajuts per tal de cofinançar l’adquisició, per part dels titulars de llicències de taxi, d’equips de seguretat GPS-GPRS en connexió amb els Centres d’Emergències 112.

En aquest sentit, el DPTOP ha destinat 302.175 euros a ajudes destinades a 1.343 taxistes, una aportació amb la que el DPTOP finança fins a un 37,5% del cost de cada equip. A més, el taxista pot gaudir d’una retribució equivalent que dóna l’Institut Metropolità del Taxi o el seu Ajuntament.

Més seguretat pels taxistes

L’objecte d’aquests ajuts és finançar l’adquisició d’equips de seguretat GPS-GPRS que, instal·lats en els vehicles, permetin al taxista activar un senyal d’alarma a l’interior del vehicle com a resposta a una situació de perill, l’activació d’un canal de veu i de transmissió de dades –posició i informació associada- des dels vehicles als Centres d’Emergències 112, als quals aquells equips estaran connectats.

Per tant, la funció primordial dels equips és la de contribuir eficaçment a la preservació i a la millora de la seguretat personal dels/de les professionals del sector del taxi en l’exercici de llur activitat.

Des de l’any 2003, la legislació estableix que les administracions competents en la matèria han de promoure ,amb la col·laboració de les associacions del sector, la implantació progressiva de les innovacions tecnològiques adients per a millorar la prestació i la seguretat dels serveis de taxi, sobretot pel que fa als sistemes de localització dels vehicles. Així, aquestes ajudes permeten donar compliment a aquest objectiu i contribuir tant a la modernització com a l’increment de la competitivitat del sector.

En els darrers quatre anys, el DPTOP ha invertit més d’1,2 MEUR en la promoció de la millora de la seguretat en el sector del taxi, unes ajudes de les que s’han beneficiat més de 3.000 taxistes.

El DPTOP atorga 1,1 MEUR en ajuts per a la millora del transport urbà de viatgers

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha atorgat 1,1 MEUR en ajuts per a la millora del transport urbà de viatgers en autobús. La convocatòria ha beneficiat un total de 17 ajuntaments que no es troben inclosos dins l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, dotant-los de recursos econòmics addicionals per tal de poder impulsar increments de la freqüència de pas, nous equipaments de les parades o la renovació de la flota, entre d’altres actuacions.

Amb la finalitat de contribuir a la consecució de polítiques de sostenibilitat urbana, el DPTOP ha atorgat 1,1 MEUR en ajuts a municipis no inclosos dins de l’ATM de Barcelona per tal de promoure la millora de la qualitat i prestació dels serveis del transport públic.

Entre les actuacions subvencionades, s’inclouen la implantació de carrils bus, la millora de les parades, l’adquisició de nous vehicles o l’increment del nombre de línies i parades. Així mateix, aquests ajuts també han tingut en compte altres actuacions com la implantació de mesures que facilitin l’accés a persones amb mobilitat reduïda o l’obtenció de certificacions ISO.

Els ajuts atorgats, per un import total d’1,1 MEUR, han beneficiat un total de 17 ajuntaments que disposen de xarxes de transport urbà i que no estan inclosos dins del sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona.

L’import de l’ajut concedit a cada municipi s’ha determinat en funció d’aspectes com la seva població, el nombre de viatgers transportats en 2006, el balanç econòmic anual del servei de transports urbà de l’exercici 2006 o l’esforç econòmic municipal en la prestació del servei.

Finalitzen les obres de millora de la C-221 entre Batea i el límit amb l’Aragó

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la C-221, un cop han finalitzat les obres de condicionament d’aquesta via entre Batea i el límit amb l’Aragó. Els treballs han millorat de manera significativa el traçat de la carretera amb l’eixamplament de la calçada i la rectificació de revolts. Aquesta actuació també ha permès, d’altra banda, escurçar el recorregut dels 15 quilòmetres que tenia anteriorment als 13 actuals i ha inclòs la construcció d’una variant per evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà de Batea. Les obres han comportat una inversió de 18,2 MEUR.

Millora de la connexió entre la Terra Alta i el Baix Aragó

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la C-221, acompanyat de l’alcalde de Batea, Joaquim Josep Paladella, amb motiu de la finalització de les obres de condicionament d’aquesta carretera entre Batea i el límit amb l’Aragó. Aquesta actuació ha permès millorar el traçat d’una de les principals vies de comunicació entre la Terra Alta i el Baix Aragó, que uneix Gandesa i el municipi aragonès de Calataiud i registra un volum considerable de trànsit de vehicles pesants.

Els treballs, que han comptat una inversió de 18,2 MEUR, han consistit principalment en l’ampliació de la calçada, la rectificació de revolts i la construcció d’una variant que permet evitar el pas de vehicles per l’interior de Batea. Aquesta actuació, a més d’afavorir la fluïdesa i seguretat del trànsit, d’altra banda, ha escurçat el recorregut en prop de dos quilòmetres, de 15 a 13,3 quilòmetres.

Descripció de les obres

El tram de la C-221 que s’ha millorat té una longitud de 13,3 quilòmetres i 9 metres d’amplada, amb dos carrils per a la circulació de 3,5 metres i vorals d’1 metre. En algun tram, s’ha format un tercer carril per a facilitar l’avançament als vehicles lents. En els treballs, que van començar el desembre de 2006, es poden distingir dos trams d’actuació:
Límit amb l’Aragó – Batea sud (10,6 quilòmetres): el traçat ha seguit bàsicament la carretera que ja existia, amb petits trams en variant per tal de suavitzar revolts. Al pas de la carretera per la pujada del barranc de Raspa, s’ha construït un tercer carril per a vehicles lents, a llarg d’1,5 quilòmetres.

En aquest tram, s’ha modificat l’enllaç Batea oest, que permet l’accés a la carretera T-723 (de Batea cap a Nonasp, a l’Aragó). Aquest enllaç consisteix en una intersecció a nivell amb carril central d’espera i d’acceleració per als girs a l’esquerra. D’altra banda, s’han construït tres rotondes partides per tal de connectar el nou traçat amb camins i amb trams de la carretera antiga.

Pel que fa a estructures, cal remarcar la construcció d’un viaducte de 197 metres de longitud i 10 metres d’amplada sobre el riu Algars que ha permès eliminar dos revolts bastant pronunciats i substitueix el pont que hi havia, que era més estret. Així mateix, les obres han inclòs un pont al pas de la carretera sobre el barranc de la Vall del Pi, de 160 metres de longitud.

Batea sud – final actuació (2,7 quilòmetres): s’ha construït un nou enllaç a Batea sud, format per una rotonda i dues calçades laterals per accedir al nucli urbà i a un polígon industrial. La rotonda té 50 metres de diàmetre exterior i compta amb 3 ramals..

A partir d’aquest enllaç, s’inicia la nova variant de Batea, de 2,3 quilòmetres de longitud, que permet evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà. Al final d’aquesta variant, s’ha format un nou enllaç (Batea est) que connecta amb l’actual C-221, que consisteix en una intersecció a nivell amb carril central per als girs a l’esquerra.

UN CONGRÉS MOLT POSITIU

La Federació XVI del PSC, a les Terres de l’Ebre vàrem celebrar el segon Congrés per a fixar les nostres línies d’actuació i renovar els diferents ens de direcció política per als propers quatre anys.

La valoració que podem fer d’aquest Segon Congrés, des del rigor i l’objectivitat, és del tot positiva.

Perquè ha estat un Congrés de cohesió i unitat, factors imprescindibles per entomar el lideratge territorial que ens ha atorgat la ciutadania i que volem exercir amb responsabilitat i eficàcia.

Perquè ha estat un Congrés que ha renovat bona part dels seus càrrecs en una aposta clara per la incorporació de persones joves que han de garantir la continuïtat de la direcció i del projecte socialista a mig i llarg termini.

Perquè ha estat un Congrés que ha fet una aposta compromesa en el foment de la participació de tota la militància en la política.

Perquè ha estat un Congrés d’afirmació dels valors de solidaritat i igualtat d’oportunitats que son els pilars de l’ideari socialista i que els contextualitzem en el marc dels nous llenguatges i realitats en que viu la societat actual.

Perquè ha estat un Congrés que ha sabut articular un discurs positiu de construcció territorial, deixant de banda la queixa permanent i el no sistemàtic.

Perquè ha estat un Congrés d’idees clares i concretes sobre el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre, amb una aposta molt contundent per la industrialització del territori tot i tenint en compte els altres sectors de la economia.

L’Ebre que sap on va. Aquest era el lema del Congrés i així ho hem constatat i concretat. Com deia el Secretari General de la UGT en la seva intervenció en qualitat d’invitat, cal ara fixar el com hi anem i a quina velocitat.

En aquest viatge apassionant cap el progrés de la gent de l’Ebre cercarem les necessàries complicitats dins i fora del partit, amb la societat civil, amb les persones que són en definitiva la nostra raó de ser.

Antoni Sabaté i Ibarz

1er. Secretari electe de la Federació XVI del PSC, a les Terres de l’Ebre

Un Pla que enforteix l’Ebre en el conjunt de Catalunya

Els plans territorials són els instruments que determinen la planificació integral d’un territori. D’una banda, defineixen el model territorial i, d’una altra, orienten i donen coherència a totes les altres figures de planificació: plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística municipal, plans i projectes d’infraestructures, etc. No són, per tant, ni programes d’inversions, ni plans d’equipaments. Són quelcom més bàsic per al creixement d’un territori i l’equilibri del país.

Tant es així que ja el 1983, la Llei 23/83, de política territorial, instava el Govern de Catalunya a elaborar un Pla territorial general per a tot el país i establia que aquest Pla el desenvolupessin els plans territorials parcials dels sis àmbits funcionals definits aleshores, posteriorment modificats i incrementats fins a set. Malauradament, no fou fins dotze anys desprès, el 1995, que s’aprovà el Pla territorial general de Catalunya i fins divuit anys després, el 2001, que s’aprovà el primer pla territorial parcial, el de les Terres de l’Ebre.

Aquesta manca de planificació integral no ha impedit que el país hagi avançat i s’hagi anat transformant, però ho ha fet a remolc de les inèrcies i, així, s’han obtingut alguns resultats poc desitjables, com els creixements urbanístics dispersos i les concentracions d’activitats localitzades de manera desequilibrada.

Els darrers cinc anys, el Govern de Catalunya ha donat un impuls molt important a la planificació equilibrada i equilibradora del país. S’han aprovat definitivament els plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran –2006–, el de Ponent (Terres de Lleida) –2007– i el de les comarques Centrals –2008–. El del Camp de Tarragona està aprovat inicialment, el metropolità de Barcelona te l’Avantprojecte en procés de consulta pública i el de les comarques gironines està en procés d’elaboració, encara que dins del seu àmbit estan aprovats definitivament, com a avanç del mateix, els plans directors territorials de l’Empordà –2006– i la Garrotxa –2008–.

I ara es planteja també la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’Avantprojecte del qual va ser presentat al Consell Rector de l’IDECE –Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre– el 25 de setembre passat, per iniciar-ne tot seguit la tramitació amb un procés de consulta i participació, previ a cap aprovació.

Aquesta revisió es justifica en base a dos realitats: en primer lloc, per les dinàmiques de transformació que han comportat un horitzó demogràfic superat i un sòl exhaurit en gran mesura i, en segon lloc, per la necessària d’adaptació a nous conceptes, metodologies i normativa, tant catalana com de directiva europea.

L’objectiu primordial que persegueix el nou Pla és enfortir el pes del territori ebrenc en el conjunt de Catalunya i incrementar la qualitat de vida dels habitants.

Amb aquesta finalitat, el nou Pla fa diferents propostes per als tres sistemes bàsics que estructuren el territori, les més rellevants de les quals són les següents. Primerament, pel que fa al sistema d’assentaments, reforça el caràcter polinuclear de l’estructura territorial amb la consideració d’una gran unitat al sud, centrada en el quadrilàter format per Tortosa, Amposta, l’Aldea i Santa Bàrbara. Considera el tàndem Móra d’Ebre - Móra la Nova de manera integrada. Reforça la polaritat comarcal de Gandesa a la Terra Alta, amb el suport de Batea i Horta de Sant Joan. Supera la consideració dels dos hemideltes per fer-ho com a un únic sistema deltaic i consolida els eixos Alcanar - Sant Carles de la Ràpita i la Sénia - Ulldecona al Montsià, Ascó - Flix al nord de la Ribera d’Ebre i l’Ametlla de Mar - el Perelló al Baix Ebre.

En segon lloc, quant a les previsions per al sistema d’infraestructures de mobilitat i transport, aposta per la potenciació del port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic i la seva connexió amb l’eix viari de l’Ebre, com també la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani, per a la implantació de la qual estableix que es facin els estudis corresponents. Igualment, proposa la connexió ferroviària del polígon Catalunya sud amb aquest mateix corredor i preveu els estudis necessaris per a la implantació d’una línia ferroviària d’alta velocitat al corredor del Mediterrani en paral·lel amb la línia actual, amb l’objectiu que les Terres de l’Ebre no restin al marge de la xarxa catalana d’alta velocitat. Al nord, millora la connexió de la Terra Alta en general i del polígon de les Camposines en particular mitjançant la variant d’Ascó per una banda i, per l’altra, per la N-420, la variant de Benissanet i un nou pont sobre l’Ebre a Ginestar per connectar amb l’eix de l’Ebre. Completa la relació de les propostes d’infraestructures més destacades la implantació d’un aeroport al terme municipal de Roquetes, a prop del de Santa Bàrbara. Cal ressaltar també per la seva importància de cara al futur desenvolupament econòmic la previsió de tres reserves estratègiques de sòl amb vocació logística: 735 hectàrees a l’Aldea - Camarles, 150 al port d’Alcanar i 90 més a Móra la Nova - Garcia.

Finalment, en tercer lloc i pel que respecta al sistema d’espais oberts, formula diferents determinacions vinculants per a la protecció de determinats espais, pels seus valors intrínsecs i perquè són considerats recurs generador de desenvolupament econòmic.

Estic convençut que la participació de les institucions, del teixit econòmic i social i dels diferents partits polítics del territori, serà un element clau per aconseguir, des del necessari consens, un instrument de planificació per assolir l’important pes específic que les Terres de l’Ebre han de tenir en el conjunt de Catalunya.

Un Pla territorial de les Terres de l’Ebre, en definitiva, que doni resposta a la clara situació de l’Ebre com a territori emergent del país.

El debat arran de la navegació fluvial a l’Ebre i les infraestructures.

Sóc de l’opinió que tots els debats que giren al voltant del desenvolupament econòmic d’un territori són, d’entrada, necessaris i positius. Com també em sembla oportú adquirir coneixements de les realitats sobre les infrastructures econòmiques que existeixen arreu del món.

Dic tot això d’entrada per valorar el debat sobre la navegació fluvial comercial arran d’una visita institucional al delta del Po, a la regió italiana de Rovigo. Crec que cal tenir en compte dos aspectes bàsics en aquest debat. En primer lloc, la implicació de capital privat en l’ impuls de les infraestructures. Aquest és un fet necessari que ja s’ha començat a aplicar a Les Terres de l’Ebre amb la inversió de 20 M€ que una empresa catalana-britànica ha destinat a la nova dàrsena esportiva, a La Ràpita. En segon lloc, la realitat física i morfològica diferent dels trams fluvials finals d’ambdues regions, la de Rovigo i la de l’Ebre. En aquest sentit, no veig realista la proposta de la navegació comercial a l’Ebre. Sí veig, en canvi, l’optimització i potenciació de la navegació esportiva i de lleure.

Cal tenir en compte que les Terres de l’Ebre no estem en una situació de partida, s’han posat ja els fonaments a la majoria de les infraestructures necessàries i s’ha treballat des de l’àmbit logístic per al creixement econòmic del nostre territori. En aquests moments hi ha sobre la taula el projecte de LOGISEBRE que impulsa CIMALSA, a l’Aldea, en ple corredor ferroviari i viari del mediterrani. En l’àmbit portuari, les previsions més consistents giren al voltant del Port de la Cimentera i, finalment, pel que fa a l’àmbit aeroportuari, la previsió de l’aeroport de les Terres de l’Ebre és ubicar-lo al terme municipal de Roquetes tocant al terme de Santa Bàrbara. RELLIGAR I CONNECTAR AQUESTES INFRAESTRUCTURES PREVISTES ÉS LA PLANIFICACIÓ QUE PENSO ENS HEM DE PROPOSAR.

La revisió del Pla Territorial de Les Terres de l’Ebre ja compta amb un primer document que contempla aquests aspectes. Aquest document es situarà a la participació i debat en el territori vehiculat a través de l’IDECE. Això serà a la propera tardor. Per tant, estem a les portes de continuar el debat de forma eficaç, amb la implicació de tots i totes.

La nostra presencia a l’onzè Congrés del PSC

Des de l'Ebre fem una valoració molt positiva de l'onzè Congrés del PSC. Ha estat un autèntic luxe de debat d'idees, de propostes, de treball, de convicció, de mostra clara i contundent que som un partit cohesionat, sòlid i amb capacitat de govern. Tot al contrari que altres formacions, avui a l'oposició a Catalunya, amb un viratge clar cap a la dreta i més preocupats per les lluites internes que pel futur de Catalunya.

Ha estat un cap de setmana marcat per la feina i a la vegada també per la convivència, en un ambient de treball compaginat amb encert amb la distracció que ha afavorit poder compartir debat i bons moments amb els companys socialistes de tota Catalunya. Un congrés caracteritzat per la unió i la definició d'estratègies polítiques per representar l'ampli ventall de la ciutadania.

I sobretot, ha estat un concalu altament positiu per al nostre territori perquè d'ell n'ha sortit el compromís clar d'accelerar la creació de la nostra vegueria, la Vegueria de les Terres de l'Ebre. En donarem l'impuls perquè sigui una realitat ben aviat, amb el compromís de ser la primera a crear-se perquè li sobren arguments històrics, territorials i polítics. És la nostra aposta des de sempre i així ho hem recollit.

La nostra federació, la més jove de totes, ha sortit reforçada d'aquest congrés. S’ha valorat el paper important que hem desenvolupat en moments en què les Terres de l’Ebre hem estat al centre del debat. Tornem a tenir presència en l'executiva nacional gràcies al a feina feta i a la important tasca realitzada per la nostra secretària nacional, Pepín Beltan.

Feina que crec que continuarà amb encert Núria Ventura, diputada i futura alcaldessa d'Ulldecona. És una aposta per l’experiència política amb una part de renovació, amb una mirada de futur àmplia. Una aposta pels joves valors però també per l’experiència política, ja que Ventura, tot i ser molt jove, ja gaudeix d’una gran experiència institucional.

Amb el bon regust de boca deixat per aquest congrés afrontem ara amb molt entusiasme el congrés de la nostra federació, que tindrà lloc a la tardor, a Móra d'Ebre, amb l'objectiu de mostrar clarament la nostra vocació territorial i sentiment de pertinença. L'afrontem des de la cohesió interna i amb l'objectiu de continuar avançant amb les estratègies que ja hem anat dissenyat i de les quals ja comencem a recollir els fruits des de les nostres actuals responsabilitats de govern, per un present i futur millor per a les Terres de l'Ebre.

ARGUMENTS, COMPROMÍS I MOBILITZACIÓ ELECTORAL

Ens queden encara tres dies de campanya electoral. Els socialistes aprofitarem fins el darrer segon per mobilitzar al electorat perquè sabem que una afluència massiva a les urnes ens pot donar la victòria el proper diumenge 9 de març. Els del PP també ho saben i no s’han amagat d’explicar, fora d’Espanya, la seva estratègia que no es d’altra que la cerimònia de la confusió per desmobilitzar al electorat, perquè, efectivament, saben que el seu disciplinat votant sí que anirà a votar, per axó pretenen la desmobilització.

Jo crec que no ho aconseguiran. Ara be, no ens podem confiar en que j. L. Rodrguez Zapatero ha guanyat els debats de TV davant una massiva audiència de telespectadors, no ens podem confiar perquè la majoria d’enquestes ens donen com a guanyadors, per axó aprofitarem fins el darrer segon de la campanya per explicar els nostres arguments, per concretar els nostres compromisos i, d’aquesta manera, mobilitzar el electorat.

Els actes electorals que estem celebrant a les Terres de l’Ebre, ens fan ser prudentment optimistes. Estem veïnet cares conegudes que acudeixen a la crida, també noves cares i molta, molta gent preocupada per la possibilitat del retorn de la dreta més rància i conservadora que mai hem vist en la nostra encara jove democràcia. Una dreta que conflueix tota ella en el PP on planexa l’ombra omnipresent de JM Aznar amb els seus tentacles fidels atraves de Zaplana, Acebes, Esperanza Aguirre i que mouen per les posicions més conservadores, unitaristes i centralistes a Mariano Rajoy.

Finalment aquests del PP han sortit de l’ambigüitat, ja ho han dit, si guanyen, faran el transvasament. Ha pesat més Murcia i València que no pas Aragó i han tingut que admetre el que tots ja sabíem, si tornen ja hi tornem a ser, transvasament al canto.

Per contra, nosaltres, els socialistes, hem renovat el compromís d’arxivar definitivament el transvasament i hem parlat de lluitar amb eficàcia contra la regressió del delta i de garantir el cabal ecològic del riu. Hem parlat també de realitat plurinacional,de federalisme afectiu i efectiu, de inversions emanades del nou estatut -34.500 M€ que han de corregir el dèficit acumulat en infraestructures –autovia de l’interior, estació de l’Aldea, variants de l’Aldea, Corbera i Gandesa, autovia de l’Aragó-, hem parlat de recerca i innovació, hem parlat de cohesió social i de l’impuls definitiu a les polítiques de benestar social amb el desplegament de la Llei de la Dependència..

Hem parlat també de pau i de sentiments i de valors i de futur. Per no retrocedir, per guanyar justament el futur es pel que no defallirem fins el darrer segon d’una campanya intensa i apassionant.