Finalitzen les obres de millora de la C-221 entre Batea i el límit amb l’Aragó

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la C-221, un cop han finalitzat les obres de condicionament d’aquesta via entre Batea i el límit amb l’Aragó. Els treballs han millorat de manera significativa el traçat de la carretera amb l’eixamplament de la calçada i la rectificació de revolts. Aquesta actuació també ha permès, d’altra banda, escurçar el recorregut dels 15 quilòmetres que tenia anteriorment als 13 actuals i ha inclòs la construcció d’una variant per evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà de Batea. Les obres han comportat una inversió de 18,2 MEUR.

Millora de la connexió entre la Terra Alta i el Baix Aragó

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la C-221, acompanyat de l’alcalde de Batea, Joaquim Josep Paladella, amb motiu de la finalització de les obres de condicionament d’aquesta carretera entre Batea i el límit amb l’Aragó. Aquesta actuació ha permès millorar el traçat d’una de les principals vies de comunicació entre la Terra Alta i el Baix Aragó, que uneix Gandesa i el municipi aragonès de Calataiud i registra un volum considerable de trànsit de vehicles pesants.

Els treballs, que han comptat una inversió de 18,2 MEUR, han consistit principalment en l’ampliació de la calçada, la rectificació de revolts i la construcció d’una variant que permet evitar el pas de vehicles per l’interior de Batea. Aquesta actuació, a més d’afavorir la fluïdesa i seguretat del trànsit, d’altra banda, ha escurçat el recorregut en prop de dos quilòmetres, de 15 a 13,3 quilòmetres.

Descripció de les obres

El tram de la C-221 que s’ha millorat té una longitud de 13,3 quilòmetres i 9 metres d’amplada, amb dos carrils per a la circulació de 3,5 metres i vorals d’1 metre. En algun tram, s’ha format un tercer carril per a facilitar l’avançament als vehicles lents. En els treballs, que van començar el desembre de 2006, es poden distingir dos trams d’actuació:
Límit amb l’Aragó – Batea sud (10,6 quilòmetres): el traçat ha seguit bàsicament la carretera que ja existia, amb petits trams en variant per tal de suavitzar revolts. Al pas de la carretera per la pujada del barranc de Raspa, s’ha construït un tercer carril per a vehicles lents, a llarg d’1,5 quilòmetres.

En aquest tram, s’ha modificat l’enllaç Batea oest, que permet l’accés a la carretera T-723 (de Batea cap a Nonasp, a l’Aragó). Aquest enllaç consisteix en una intersecció a nivell amb carril central d’espera i d’acceleració per als girs a l’esquerra. D’altra banda, s’han construït tres rotondes partides per tal de connectar el nou traçat amb camins i amb trams de la carretera antiga.

Pel que fa a estructures, cal remarcar la construcció d’un viaducte de 197 metres de longitud i 10 metres d’amplada sobre el riu Algars que ha permès eliminar dos revolts bastant pronunciats i substitueix el pont que hi havia, que era més estret. Així mateix, les obres han inclòs un pont al pas de la carretera sobre el barranc de la Vall del Pi, de 160 metres de longitud.

Batea sud – final actuació (2,7 quilòmetres): s’ha construït un nou enllaç a Batea sud, format per una rotonda i dues calçades laterals per accedir al nucli urbà i a un polígon industrial. La rotonda té 50 metres de diàmetre exterior i compta amb 3 ramals..

A partir d’aquest enllaç, s’inicia la nova variant de Batea, de 2,3 quilòmetres de longitud, que permet evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà. Al final d’aquesta variant, s’ha format un nou enllaç (Batea est) que connecta amb l’actual C-221, que consisteix en una intersecció a nivell amb carril central per als girs a l’esquerra.

UN CONGRÉS MOLT POSITIU

La Federació XVI del PSC, a les Terres de l’Ebre vàrem celebrar el segon Congrés per a fixar les nostres línies d’actuació i renovar els diferents ens de direcció política per als propers quatre anys.

La valoració que podem fer d’aquest Segon Congrés, des del rigor i l’objectivitat, és del tot positiva.

Perquè ha estat un Congrés de cohesió i unitat, factors imprescindibles per entomar el lideratge territorial que ens ha atorgat la ciutadania i que volem exercir amb responsabilitat i eficàcia.

Perquè ha estat un Congrés que ha renovat bona part dels seus càrrecs en una aposta clara per la incorporació de persones joves que han de garantir la continuïtat de la direcció i del projecte socialista a mig i llarg termini.

Perquè ha estat un Congrés que ha fet una aposta compromesa en el foment de la participació de tota la militància en la política.

Perquè ha estat un Congrés d’afirmació dels valors de solidaritat i igualtat d’oportunitats que son els pilars de l’ideari socialista i que els contextualitzem en el marc dels nous llenguatges i realitats en que viu la societat actual.

Perquè ha estat un Congrés que ha sabut articular un discurs positiu de construcció territorial, deixant de banda la queixa permanent i el no sistemàtic.

Perquè ha estat un Congrés d’idees clares i concretes sobre el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre, amb una aposta molt contundent per la industrialització del territori tot i tenint en compte els altres sectors de la economia.

L’Ebre que sap on va. Aquest era el lema del Congrés i així ho hem constatat i concretat. Com deia el Secretari General de la UGT en la seva intervenció en qualitat d’invitat, cal ara fixar el com hi anem i a quina velocitat.

En aquest viatge apassionant cap el progrés de la gent de l’Ebre cercarem les necessàries complicitats dins i fora del partit, amb la societat civil, amb les persones que són en definitiva la nostra raó de ser.

Antoni Sabaté i Ibarz

1er. Secretari electe de la Federació XVI del PSC, a les Terres de l’Ebre

Un Pla que enforteix l’Ebre en el conjunt de Catalunya

Els plans territorials són els instruments que determinen la planificació integral d’un territori. D’una banda, defineixen el model territorial i, d’una altra, orienten i donen coherència a totes les altres figures de planificació: plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística municipal, plans i projectes d’infraestructures, etc. No són, per tant, ni programes d’inversions, ni plans d’equipaments. Són quelcom més bàsic per al creixement d’un territori i l’equilibri del país.

Tant es així que ja el 1983, la Llei 23/83, de política territorial, instava el Govern de Catalunya a elaborar un Pla territorial general per a tot el país i establia que aquest Pla el desenvolupessin els plans territorials parcials dels sis àmbits funcionals definits aleshores, posteriorment modificats i incrementats fins a set. Malauradament, no fou fins dotze anys desprès, el 1995, que s’aprovà el Pla territorial general de Catalunya i fins divuit anys després, el 2001, que s’aprovà el primer pla territorial parcial, el de les Terres de l’Ebre.

Aquesta manca de planificació integral no ha impedit que el país hagi avançat i s’hagi anat transformant, però ho ha fet a remolc de les inèrcies i, així, s’han obtingut alguns resultats poc desitjables, com els creixements urbanístics dispersos i les concentracions d’activitats localitzades de manera desequilibrada.

Els darrers cinc anys, el Govern de Catalunya ha donat un impuls molt important a la planificació equilibrada i equilibradora del país. S’han aprovat definitivament els plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran –2006–, el de Ponent (Terres de Lleida) –2007– i el de les comarques Centrals –2008–. El del Camp de Tarragona està aprovat inicialment, el metropolità de Barcelona te l’Avantprojecte en procés de consulta pública i el de les comarques gironines està en procés d’elaboració, encara que dins del seu àmbit estan aprovats definitivament, com a avanç del mateix, els plans directors territorials de l’Empordà –2006– i la Garrotxa –2008–.

I ara es planteja també la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’Avantprojecte del qual va ser presentat al Consell Rector de l’IDECE –Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre– el 25 de setembre passat, per iniciar-ne tot seguit la tramitació amb un procés de consulta i participació, previ a cap aprovació.

Aquesta revisió es justifica en base a dos realitats: en primer lloc, per les dinàmiques de transformació que han comportat un horitzó demogràfic superat i un sòl exhaurit en gran mesura i, en segon lloc, per la necessària d’adaptació a nous conceptes, metodologies i normativa, tant catalana com de directiva europea.

L’objectiu primordial que persegueix el nou Pla és enfortir el pes del territori ebrenc en el conjunt de Catalunya i incrementar la qualitat de vida dels habitants.

Amb aquesta finalitat, el nou Pla fa diferents propostes per als tres sistemes bàsics que estructuren el territori, les més rellevants de les quals són les següents. Primerament, pel que fa al sistema d’assentaments, reforça el caràcter polinuclear de l’estructura territorial amb la consideració d’una gran unitat al sud, centrada en el quadrilàter format per Tortosa, Amposta, l’Aldea i Santa Bàrbara. Considera el tàndem Móra d’Ebre - Móra la Nova de manera integrada. Reforça la polaritat comarcal de Gandesa a la Terra Alta, amb el suport de Batea i Horta de Sant Joan. Supera la consideració dels dos hemideltes per fer-ho com a un únic sistema deltaic i consolida els eixos Alcanar - Sant Carles de la Ràpita i la Sénia - Ulldecona al Montsià, Ascó - Flix al nord de la Ribera d’Ebre i l’Ametlla de Mar - el Perelló al Baix Ebre.

En segon lloc, quant a les previsions per al sistema d’infraestructures de mobilitat i transport, aposta per la potenciació del port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic i la seva connexió amb l’eix viari de l’Ebre, com també la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani, per a la implantació de la qual estableix que es facin els estudis corresponents. Igualment, proposa la connexió ferroviària del polígon Catalunya sud amb aquest mateix corredor i preveu els estudis necessaris per a la implantació d’una línia ferroviària d’alta velocitat al corredor del Mediterrani en paral·lel amb la línia actual, amb l’objectiu que les Terres de l’Ebre no restin al marge de la xarxa catalana d’alta velocitat. Al nord, millora la connexió de la Terra Alta en general i del polígon de les Camposines en particular mitjançant la variant d’Ascó per una banda i, per l’altra, per la N-420, la variant de Benissanet i un nou pont sobre l’Ebre a Ginestar per connectar amb l’eix de l’Ebre. Completa la relació de les propostes d’infraestructures més destacades la implantació d’un aeroport al terme municipal de Roquetes, a prop del de Santa Bàrbara. Cal ressaltar també per la seva importància de cara al futur desenvolupament econòmic la previsió de tres reserves estratègiques de sòl amb vocació logística: 735 hectàrees a l’Aldea - Camarles, 150 al port d’Alcanar i 90 més a Móra la Nova - Garcia.

Finalment, en tercer lloc i pel que respecta al sistema d’espais oberts, formula diferents determinacions vinculants per a la protecció de determinats espais, pels seus valors intrínsecs i perquè són considerats recurs generador de desenvolupament econòmic.

Estic convençut que la participació de les institucions, del teixit econòmic i social i dels diferents partits polítics del territori, serà un element clau per aconseguir, des del necessari consens, un instrument de planificació per assolir l’important pes específic que les Terres de l’Ebre han de tenir en el conjunt de Catalunya.

Un Pla territorial de les Terres de l’Ebre, en definitiva, que doni resposta a la clara situació de l’Ebre com a territori emergent del país.

El debat arran de la navegació fluvial a l’Ebre i les infraestructures.

Sóc de l’opinió que tots els debats que giren al voltant del desenvolupament econòmic d’un territori són, d’entrada, necessaris i positius. Com també em sembla oportú adquirir coneixements de les realitats sobre les infrastructures econòmiques que existeixen arreu del món.

Dic tot això d’entrada per valorar el debat sobre la navegació fluvial comercial arran d’una visita institucional al delta del Po, a la regió italiana de Rovigo. Crec que cal tenir en compte dos aspectes bàsics en aquest debat. En primer lloc, la implicació de capital privat en l’ impuls de les infraestructures. Aquest és un fet necessari que ja s’ha començat a aplicar a Les Terres de l’Ebre amb la inversió de 20 M€ que una empresa catalana-britànica ha destinat a la nova dàrsena esportiva, a La Ràpita. En segon lloc, la realitat física i morfològica diferent dels trams fluvials finals d’ambdues regions, la de Rovigo i la de l’Ebre. En aquest sentit, no veig realista la proposta de la navegació comercial a l’Ebre. Sí veig, en canvi, l’optimització i potenciació de la navegació esportiva i de lleure.

Cal tenir en compte que les Terres de l’Ebre no estem en una situació de partida, s’han posat ja els fonaments a la majoria de les infraestructures necessàries i s’ha treballat des de l’àmbit logístic per al creixement econòmic del nostre territori. En aquests moments hi ha sobre la taula el projecte de LOGISEBRE que impulsa CIMALSA, a l’Aldea, en ple corredor ferroviari i viari del mediterrani. En l’àmbit portuari, les previsions més consistents giren al voltant del Port de la Cimentera i, finalment, pel que fa a l’àmbit aeroportuari, la previsió de l’aeroport de les Terres de l’Ebre és ubicar-lo al terme municipal de Roquetes tocant al terme de Santa Bàrbara. RELLIGAR I CONNECTAR AQUESTES INFRAESTRUCTURES PREVISTES ÉS LA PLANIFICACIÓ QUE PENSO ENS HEM DE PROPOSAR.

La revisió del Pla Territorial de Les Terres de l’Ebre ja compta amb un primer document que contempla aquests aspectes. Aquest document es situarà a la participació i debat en el territori vehiculat a través de l’IDECE. Això serà a la propera tardor. Per tant, estem a les portes de continuar el debat de forma eficaç, amb la implicació de tots i totes.

La nostra presencia a l’onzè Congrés del PSC

Des de l'Ebre fem una valoració molt positiva de l'onzè Congrés del PSC. Ha estat un autèntic luxe de debat d'idees, de propostes, de treball, de convicció, de mostra clara i contundent que som un partit cohesionat, sòlid i amb capacitat de govern. Tot al contrari que altres formacions, avui a l'oposició a Catalunya, amb un viratge clar cap a la dreta i més preocupats per les lluites internes que pel futur de Catalunya.

Ha estat un cap de setmana marcat per la feina i a la vegada també per la convivència, en un ambient de treball compaginat amb encert amb la distracció que ha afavorit poder compartir debat i bons moments amb els companys socialistes de tota Catalunya. Un congrés caracteritzat per la unió i la definició d'estratègies polítiques per representar l'ampli ventall de la ciutadania.

I sobretot, ha estat un concalu altament positiu per al nostre territori perquè d'ell n'ha sortit el compromís clar d'accelerar la creació de la nostra vegueria, la Vegueria de les Terres de l'Ebre. En donarem l'impuls perquè sigui una realitat ben aviat, amb el compromís de ser la primera a crear-se perquè li sobren arguments històrics, territorials i polítics. És la nostra aposta des de sempre i així ho hem recollit.

La nostra federació, la més jove de totes, ha sortit reforçada d'aquest congrés. S’ha valorat el paper important que hem desenvolupat en moments en què les Terres de l’Ebre hem estat al centre del debat. Tornem a tenir presència en l'executiva nacional gràcies al a feina feta i a la important tasca realitzada per la nostra secretària nacional, Pepín Beltan.

Feina que crec que continuarà amb encert Núria Ventura, diputada i futura alcaldessa d'Ulldecona. És una aposta per l’experiència política amb una part de renovació, amb una mirada de futur àmplia. Una aposta pels joves valors però també per l’experiència política, ja que Ventura, tot i ser molt jove, ja gaudeix d’una gran experiència institucional.

Amb el bon regust de boca deixat per aquest congrés afrontem ara amb molt entusiasme el congrés de la nostra federació, que tindrà lloc a la tardor, a Móra d'Ebre, amb l'objectiu de mostrar clarament la nostra vocació territorial i sentiment de pertinença. L'afrontem des de la cohesió interna i amb l'objectiu de continuar avançant amb les estratègies que ja hem anat dissenyat i de les quals ja comencem a recollir els fruits des de les nostres actuals responsabilitats de govern, per un present i futur millor per a les Terres de l'Ebre.

ARGUMENTS, COMPROMÍS I MOBILITZACIÓ ELECTORAL

Ens queden encara tres dies de campanya electoral. Els socialistes aprofitarem fins el darrer segon per mobilitzar al electorat perquè sabem que una afluència massiva a les urnes ens pot donar la victòria el proper diumenge 9 de març. Els del PP també ho saben i no s’han amagat d’explicar, fora d’Espanya, la seva estratègia que no es d’altra que la cerimònia de la confusió per desmobilitzar al electorat, perquè, efectivament, saben que el seu disciplinat votant sí que anirà a votar, per axó pretenen la desmobilització.

Jo crec que no ho aconseguiran. Ara be, no ens podem confiar en que j. L. Rodrguez Zapatero ha guanyat els debats de TV davant una massiva audiència de telespectadors, no ens podem confiar perquè la majoria d’enquestes ens donen com a guanyadors, per axó aprofitarem fins el darrer segon de la campanya per explicar els nostres arguments, per concretar els nostres compromisos i, d’aquesta manera, mobilitzar el electorat.

Els actes electorals que estem celebrant a les Terres de l’Ebre, ens fan ser prudentment optimistes. Estem veïnet cares conegudes que acudeixen a la crida, també noves cares i molta, molta gent preocupada per la possibilitat del retorn de la dreta més rància i conservadora que mai hem vist en la nostra encara jove democràcia. Una dreta que conflueix tota ella en el PP on planexa l’ombra omnipresent de JM Aznar amb els seus tentacles fidels atraves de Zaplana, Acebes, Esperanza Aguirre i que mouen per les posicions més conservadores, unitaristes i centralistes a Mariano Rajoy.

Finalment aquests del PP han sortit de l’ambigüitat, ja ho han dit, si guanyen, faran el transvasament. Ha pesat més Murcia i València que no pas Aragó i han tingut que admetre el que tots ja sabíem, si tornen ja hi tornem a ser, transvasament al canto.

Per contra, nosaltres, els socialistes, hem renovat el compromís d’arxivar definitivament el transvasament i hem parlat de lluitar amb eficàcia contra la regressió del delta i de garantir el cabal ecològic del riu. Hem parlat també de realitat plurinacional,de federalisme afectiu i efectiu, de inversions emanades del nou estatut -34.500 M€ que han de corregir el dèficit acumulat en infraestructures –autovia de l’interior, estació de l’Aldea, variants de l’Aldea, Corbera i Gandesa, autovia de l’Aragó-, hem parlat de recerca i innovació, hem parlat de cohesió social i de l’impuls definitiu a les polítiques de benestar social amb el desplegament de la Llei de la Dependència..

Hem parlat també de pau i de sentiments i de valors i de futur. Per no retrocedir, per guanyar justament el futur es pel que no defallirem fins el darrer segon d’una campanya intensa i apassionant.

EL NOSTRE COMPROMÍS AMB L’EBRE

A una hora de començar la campanya per a les eleccions generals del 9 de març. Enrere ha quedat una llarga i intensa precampanya en la que els socialistes de les Terres de l’Ebre hem situat l’escenificació de la nostra activitat política en la desembocadura del riu.

El dissabte 9 de febrer, l’actual Ministra de la Vivienda i cap de llista del PSC per Barcelona, deixava constància a S. Jaume d’Enveja del compliment del compromís del govern presidit per J.L RODRIGUEZ ZAPATERO de que revisaria la Llei del PHN –Plàn Hidrológico Nacional- i deixaria sense efecte el transvasament de l’Ebre que s’hi preveia. Aquesta va ser la segona gran decisió del seu govern –la primera fou la retirada de les tropes d’Iraq- que va conduir desprès a les cameres legislatives. Per cert, Carme Chacón, aleshores vicepresidenta del Congres de Diputats, ens recordava la emoció que va sentir en presidir ella el Congrés aquell dia de la votació de la Llei reformada; jo ho recordo perquè hi vàrem assistir gent de l’Ebre, molts de S. Jaume precisament.

Ara davant les eleccions del 9 de març, Carme Chacon renovava en nom de tots els socialistes aquest compromís tot dient que els socialistes som la garantia de que no hi haurà transvasament. Perquè està clar que el 9 de març només hi haurà dues possibilitats de governança: un govern de progrés, modern, que proclama la cultura de la pau i el multilateralisme, defensor de les polítiques socials més avançades i compromès amb el creixement sostenible, un govern en definitiva presidit per JL RODRIGUEZ ZAPATERO o bé un govern de la dreta més rància i populista, alineada amb el neoliberalisme, que enfronta els territoris, que propugna el retrocés en els avenços de les polítiques mes avançades en l’àmbit de la equitat, una dreta que al seu líder li explica el seu cosí que això del calentament del globus és una tonteria, un govern de dretes, en definitiva, presidit per M RAJOY. Per tant, no em cansaré de repetir que la cosa està clara: amb RODRIGUEZ ZAPATERO no hi haurà transvasament i amb M RAJOY tornaríem a tindré transvasament.

D’altra banda, també la desembocadura va ser punt de trobada i reflexió pels socialistes ebrencs. El dissabte 16de febrer ens aplegarem al voltant del 2on. Curs de Formació en nombre de 110 companys i companyes que poguérem aprofundir en aspectes ideològics –diferencies entre dreta i esquerra- (la conferencia de Xavier Marín no va tindré desperdici) i també vàrem puguer debatre l’actualitat política. Al mateix temps varem aprofitar la ocasió per donar informació sobre l’estat dels projectes de les actuacions contemplades en el PIPDE –Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre -, aspecte aquest que referma el nostre compromís pel Ebre i el nostre argumentari programàtic en el sentit de la necessitat d’accelerar aquestes inversions –prop de 400 M€ i complementar-les amb actuacions necessàries i eficaces en la lluita contra la regressió.

Finalment ahir, des de l’acció de govern de Catalunya i per tan fora de qualsevol connotació electoral, el conseller del DPTOP en Quim Nadal, ens anunciava una gran noticia pels dos hemideltes, l’adjudicació de les obres del pont que unirà S.Jaume d’Enveja i Deltebre. Les obres s’han adjudicat per 17,1 M€ a la empresa FCC Construcción i els treballs començaran aquesta primavera. A aquest import s’hi ha d’afegir una previsió de 3,1M€ en el capítol de expropiacions.

Definitivament, el compromís dels socialistes pel Ebre és intens i continuat.

CONTINUEN LES BONES NOTICIES SOBRE OBRES I INFRAESTRUCTURES A LES TERRES DE L’EBRE

El dimarts 29 de gener, el Consell de Govern va aprovar dos documents de gran transcendència pel futur de les infraestructures econòmiques del nostre país.

Un document de gran abast, que senta les bases del futur Pacte Nacional per les infraestructures i que inclou 22objectius i més de 125 mesures concretes. L’objectiu es lliurar aquest document als grups parlamentaris i acordar una llista que es discutirà després de les eleccions generals, amb l’objectiu que hi hagi un acord català abans de l’estiu. El Pacte es portarà a Madrid perquè el govern sortint del 9M n’assumeixi la part que li correspongui. Des de les Terres de l’Ebre haurem d’estudiar a fons aquest document i no deixa perdre la oportunitat de situar en l’àmbit del compromís institucional les nostres necessitats inversores en l’àmbit de les infraestructures econòmiques que van més enllà de les viàries. Son aquelles que tenen a veure en els diferents sectors de la economia.

El Consell de Govern també va tancar un document en forma de llista d’obres i infraestructures que la Generalitat demanarà a l’Estat que executi amb els 800 M€ (es parla ja de 900 M€) addicionals dels pressupostos del 2007, en el marc de la negociació Estat-Generalitat de la disposició addicional 3ª que contempla l’Estatut. Aquesta proposta pretén concretar les actuacions a desenvolupar amb els fons provinents de l’Estat, que els propers dies es negociaran en la Comissió Bilateral.
Aquest document es basa en la proposta de la Subcomissió d’Infraestructures i el vull destacar de forma notable perquè contempla importants actuacions a les Terres de l’Ebre. En resumeixo en requadre les actuacions més destacables entre les que s’hi troben ja d’una forma concreta la bonificació dels peatges, les variants, tan de l’Aldea com les de Corbera i Gandesa així com l’autovía del mediterràni Castelló-Hospitalet que ens permetrà la licitació efectiva ajustada a cost real de la redacció del projecte constructiu –en els pressupostos de l’Estat hi son consignats 800.000€- i la restauració i renovació d’un eix ferroviari important pel nord del nostre territori com ho es el de Reus-Mora-Riba-roja.

Crec que tenim motius per mostrar-nos actius de forma positiva. A les recents noticies de licitacions d’obres a les que m’he referit en el meu blog, aquest acord de govern ens ofereix un panorama certament encoratjador.

CARRETERES
A-7
Autovia del Mediterrani: tram Castelló-l’Hospitalet de l’Infant
N-420
Variant de Gandesa
Variant de Corbera d’Ebre
N-340
Variant de l’Aldea

FERROCARRIL
Renovació de la línia Reus-Móra d’Ebre

PEATGES
AP-7: Amposta-l’Ampolla

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Execució obres de regadiu Xerta-Sénia, xarxa primària, sector 1
Execució obres del projecte de regadiu Xerta-Sénia, xarxa de distribució
Execució obres del projecte de regadiu Xerta-Sénia, adequació del canal
Execució obres de rec a l’Aldea-Camarles. Captació, impulsió i bassa
Condicionament i millora de la infraestructura de regadiu i desguàs de la comunitat de regants Sindicat Agrícola de l’Ebre, 1ª fase.
Nou accés al centre de l’IRTA a Sant Carles de la Ràpita
Millora del camí de Mitanplana, al terme municipal d’Ulldecona
Execució obres de millora de la canonada de rec i construcció d’un embassament a la Comunitat de Regants de Mas de Barberans
Camí de Parracoll, terme municipal del Perelló
Millora de camins al delta dret de l’Ebre, terme municipal d’Amposta
Millora de camins al terme municipal de Sant Jaume d’Enveja
Millora de camins al terme municipal Torre de l’Espanyol
Camins a la Taula del Sénia
Delta de l’Ebre, marge dret, segona fase
Masada de Bítem
Millora de la comunitat de regants dels Reguers de Tortosa

Departament de Medi Ambient i Habitatge
Redacció del projecte constructiu i execució de les obres de millora i condicionament de l’EDAR de l’Aldea
Millora de l’abastament a la Terra Alta, el Montsià i la Ribera d’Ebre
Departament de Governació i Administracions Públiques
Xarxes d’alta capacitat als polígons industrials (Catalunya Sud)

CANDIDATURA DEL PSC: COMPROMIS I DEFENSA DEL TERRITORI.

En la tarda d'ahir dimecres 23 de gener, sota un sol gairebé primaveral que preludia a l’avançada l’esclat dels ametllers florits. Vora el riu Ebre prop del Club Nàutic de Tortosa, els nostres candidats i candidates del PSC per la circumscripció de Tarragona a les eleccions generals del proper 9 de març, s’han fet una fotografia de cara a la campanya electoral. Una fotografia, però, plena de significació.

El cas es que ara fa quatre anys, també ens varem fotografiar en el mateix lloc i amb el riu al fons ens varem comprometre a que si guanyàvem les eleccions i formàvem govern, reformaríem la llei del PHN –Plàn Hidrológico Nacional- i deixaríem sense efecte el transvasament de l’Ebre. Com també s’hi va comprometre J.L. Rodriguez Zapaterro a Murcia en plena campanya electoral en lo que aquest compromís podía reportar electoralment parlant en aquella ciutat.

Tal com ens recordava avui mateix, desprès de la fotografia, el nostre cap de llista per la circumscripció en Francesc Valles, aquest compromís de reformar la llei del PHN i aturar el transvasament de l’Ebre va ser la segona decisió ferma de govern –la primera fou la retirada de les tropes d’Iraq.

Per axó ens hem fet la fotografia al costat del riu, per significar que complim els nostres compromisos.

En roda de premsa posterior i com a resposta a una pregunta sobre el perquè de tantes paternitats sobre l’aturada del transvasament de l’Ebre, el senador ple de saviesa popular en Ramón Aleu de Falset, que torna a ser candidat, ha respost en forma de faula: “axó es igual que lo de la formiga i el bou. Hi havia una vegada una formiga que estava posada en la banya d’un bou i li pregunten a la formiga: d’on veniu? I la formiga respon: de llaurar” Es clar que qui va llaurar fou el bou no? Doncs aquest es el cas. A nivell executiu qui te representació a tot l’Estat, qui ha tingut que donar explicacions arreu, també a Murcia, Valencia, Almería... hem estat els socialistes i hem estat els socialistes els qui hem portat la iniciativa i la decisió en Consell de Ministres per a trametre a les cambres legislatives la reforma de la llei del PHN.

Em refereixo a l’àmbit polític-institucional perquè es obvi dir i reconèixer que els grans protagonistes en la defensa del riu varen ser les ciutadanes i ciutadans amb les seves mobilitzacions.

I ara, a l’Ebre, el tema es transcendental. Si tornes el PP, tornaríem a tindre transvasament. Per tan jo crec que cal que continuem llaurant els socialistes no?

EL MES PASSAT EL PON DE SAN JAUME-DELTEBRE. AQUEST MES LA MILLORA DE LA T-331 TORTOSA-ULLDECONA

En poc mes d’un mes, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha licitat dues obres de gran importància estratègica per les Terres de l’Ebre.
El 7 de desembre el DOGC publicava la licitació de les obres del pon que unirà S. Jaume d’Enveja i Deltebre. Una infrastructura bàsica de l’Anella del Delta que a més de comunicar les dues poblacions de la desembocadura, equilibrarà la vialitat dels dos hemideltes.

Ahir dimarts, 22 de gener, el DOGC publicava una altra licitació, la referida a les obres de millora de la T-331 entre Ulldecona i Tortosa que incorporaran la variant de Sta. Bàrbara. Aquest tram abasta 21,6 quilometres de longitud; s’inicia a la rotonda final de la variant d’Ulldecona i finalitza a la C-12 a Vinallop (terme municipal de Tortosa). Aquest tram discorre també pels municipis de Freginals, Godall, La Galera, Sta. Bàrbara i Masdenverge i es una infrastructura que vertebra aquesta part del Montsià tot comunicant aquesta comarca amb la de l’Alt i Baix Maestrat en el País Valencià. Per això ha estat també una obra demanada i una licitació aplaudida per la Taula del Sénia (Mancomunitat integrada per municipis del Montsià, Alt i Baix Maestrat i Matarranya).

I en el moment present, es troben en fase d’execució les obres de les carreteres d’Horta de S. Joan-Xerta que trencarà definitivament l’aïllament de la part oriental de la Terra Alta així com també en fase d’execució la millora del tram Batea límit d’Aragó.

En conjunt estem parlant de prop 100 M € –més de 16.000 milions de les antigues pessetes-.

I encara més, properament sortirà a informació publica l’inici del desdoblament de l’Eix de l’Ebre, en quatre carrils, que serà el tram de la variant de Tortosa. Com també s’ha anunciat la redacció de l’estudi de desdoblament del tram Vinallop.La Ràpita.

Això son realitats, no es pas una política d’aparador ni de fer volar coloms. Es una política que persegueix l’equilibri territorial i la superació del dèficit inversor històric a que han estat sotmeses les Terres de l’Ebre.