El Govern aprova el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya i el projecte de Llei d’aeroports i heliports

El Govern ha aprovat avui el projecte de Llei d’aeroports i heliports i el nou Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, dos instruments bàsics per impulsar i vertebrar la política aeronàutica de Catalunya dels propers anys. Així, el govern es dota d’eines potents per a la gestió aeronàutica i per a la potenciació de la xarxa d’aeroports comercials, l’avanç en la construcció de nous aeroports i l’extensió i consolidació d’una xarxa d’aeròdroms i d’heliports a Catalunya.

El Pla i la Llei : un impuls global a la xarxa aeronàutica

L’evolució i el creixement sostingut de l’aviació comercial els darrers anys, les previsions del desplegament del nou Estatut i els possibles traspassos en matèria aeroportuària han fet necessari desenvolupar nous instruments en la política aeroportuària del Govern. L’objectiu del Govern és impulsar la xarxa d’aeroports comercials i aeròdroms per a millorar la capacitat de l’economia catalana i col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica catalana.

Amb aquest objectiu, el Govern ja ha constituït la societat Aeroports Públics de Catalunya i avui aprova la Llei d’aeroports i el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports 2009-2015. Amb aquests tres instruments, la Generalitat aborda el marc normatiu, la gestió i la planificació de les infraestructures aeronàutiques.

Per la seva banda, el Pla que avui s’aprova regirà el desenvolupament de les infraestructures aeroportuàries competència de la Generalitat, tant dels aeròdroms existents com dels nous i d’aquells que, en compliment de l’Estatut, es desclassifiquin com d’interès general.

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015

Ø Incorpora els aeroports de Girona, Reus, Sabadell i Barcelona, en previsió del desenvolupament estatutari i fixa les línies estratègiques per aquestes infraestructures.

Ø Impulsa el desenvolupament de quatre nous aeroports comercials: Lleida-Alguaire, Pirineus-Andorra, Terres de l’Ebre i un aeroport corporatiu-empresarial, així com el desplegament d’una xarxa d’aeròdroms, sumant, en total, 11 noves instal·lacions.

Ø Planteja la creació d’un fons d’ajuts a la inversió i explotació per a desenvolupar nous aeròdroms i millorar els existents.

Ø Inclou unes inversions totals de 1.582 MEUR per a tota la xarxa d’aeroports i aeròdroms, tant els que són titularitat de la Generalitat com els d’AENA.

Ø Ordena la xarxa d’heliports d’accés general, de serveis públics i d’emergència.

Ø Preveu la futura nova Llei d’aeroports i heliports i la societat Aeroports Públics de Catalunya, que pretén reforçar l’estructura organitzativa de la Generalitat per a l’exercici de les noves competències.

Ø Incorpora per primera vegada en un pla sectorial d’aeroports un Informe de sostenibilitat ambiental que assegura una correcta implantació dels aeroports, potencia la seva integració territorial i disminueix els seus efectes ambientals.

Principals novetat del Pla

El Pla va ser aprovat inicialment el desembre de 2007 i va sortir a informació pública per tal de poder rebre aportacions d’administracions i particulars. D’acord amb la voluntat del Govern d’aplegar el màxim consens, el pla que ara s’aprova ha estat objecte d’un ampli procés participatiu, on hi ha intervingut administracions, ajuntaments, entitats i particulars, que han adreçat, en conjunt, més de 289 aportacions.

Així, respecte del document inicial que es va sotmetre a informació pública, el text que ara s’ha aprovat incorpora un seguit de modificacions fruït de les diferents propostes analitzades durant aquest temps:

· Protecció del mediambient: amb l’objectiu de que el Pla sigui un referent en el compliment de la normativa mediambiental, s’ha inclòs una memòria en aquest sentit que incorpora diverses disposicions relatives a l’impacte ambiental de les infraestructures aeroportuàries.

· Adaptació del Pla a la situació actual: degut als canvis que ha experimentat el sector aeri entre el període de informació pública, i l’aprovació del Pla s’ha decidit actualitzar la informació sectorial i de context.

· Nous aeròdroms i heliports: aquests nous emplaçaments d’aeròdroms i heliports, la viabilitat dels quals s’estudiarà durant la vigència del pla, han estat inclosos a partir de la informació pública i les propostes per incloure’ls.
o Aeròdroms de Priorat, Vallmoll, Castell de Santa Maria, Tàrrega, Mollerussa i Palafolls
o Heliports Masquefa, Ametlla de Mar, Solsona, la Granadella, Bàscara, Mataró, Mora d’Ebre, Vic.

· Altiport: es tracta d’una infraestructura de muntanya pensada per l’aviació general, centrada en el sector turístic i per emergències, i que el Pla preveu dur a terme a títol experimental en una ubicació encara per determinar. Aquesta infraestructura és comuna a zones d’alta muntanya com els Alps i es caracteritza entre per tenir una pista lleugerament inclinada i perquè és operatiu malgrat que tingui neu.

· Obertura aeroport de la Seu: s’incorpora la possibilitat de reobertura al trànsit a l’aeroport de la Seu.

El DPTOP presenta el Llibre d’estil de les carreteres catalanes

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat avui el Llibre d’estil de les carreteres catalanes, que han editat el DPTOP i l’empresa pública GISA. A partir de l’anàlisi de la xarxa viària actual, aquest llibre, pioner a l’Estat espanyol, planteja un conjunt de criteris i propostes de disseny per al desenvolupament de les carreteres de la Generalitat. Així, aquest document pretén servir de guia orientativa per tal que les carreteres catalanes siguin identificades per la seva integració en el territori i la qualitat dels elements que les componen.

Carreteres integrades i de qualitat

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat avui el Llibre d’estil de les carreteres catalanes, editat pel DPTOP i l’empresa pública GISA. Aquest document, en una experiència pionera a l’Estat espanyol, proposa criteris de disseny per al desenvolupament de la xarxa de carreteres de la Generalitat per tal de promoure la seva qualitat i la integració en l’entorn.

Pel seu caràcter lineal i la seva funció de comunicar persones i territoris, les carreteres tenen una forta capacitat d’inserció i d’interrelació en l’entorn. Al mateix temps, com a infraestructures, són una peça important en l’entramat sòcio-cultural i econòmic d’un país. Així, el Llibre d’estil de les carreteres catalanes neix amb la voluntat de contribuir a una relació carretera-territori més harmoniosa i a la millora del servei que les carreteres donen a la ciutadania.

Aquest document s’adreça en especial als projectistes i als tècnics que participen en el procés de construcció, gestió i explotació de carreteres i servirà al DPTOP com a guia orientativa per tal que les carreteres catalanes siguin identificades pel bon tractament dels elements que les componen i la seva integració en l’entorn.

Els objectius del llibre són, doncs, els següents:

Promoure els aspectes de qualitat, tant constructiva com visual
Integrar la carretera en l’entorn
Afavorir la seguretat viària
Apropar els usuaris al territori a través de la carretera

El document que ara es presenta parteix de l’anàlisi de l’actual xarxa viària i dels elements que conformen una carretera des del punt vista de la percepció de l’usuari. En aquest sentit, el llibre identifica quatre tipus d’elements, a cadascun dels quals dedica un apartat: elements de percepció lineal, elements de percepció puntual, elements singulars i elements paisatgístics.

Cada bloc temàtic concreta aquests elements i planteja criteris de disseny, recomanacions i propostes de millora, per tal d’assolir aquests objectius de qualitat i integració en les carreteres. Finalment, el llibre compta amb un capítol que tracta els principals eixos viaris a Catalunya i la seva interrelació amb el territori, des d’una òptica social i cultural.

El DPTOP destina 302.175 euros a ajuts per a l’adquisició d’equips GPS-GPRS pel sector del taxi

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat 302.175 euros a la millora del transport públic de Catalunya mitjançant una línia d’ajuts que es destinarà a l’adquisició d’equips de seguretat GPS-GPRS per al sector del taxi de Catalunya.Amb l’objectiu de promoure la millora del transport públic i augmentar la seguretat entre els taxistes, el DPTOP ha adjudicat una línia d’ajuts per tal de cofinançar l’adquisició, per part dels titulars de llicències de taxi, d’equips de seguretat GPS-GPRS en connexió amb els Centres d’Emergències 112.

En aquest sentit, el DPTOP ha destinat 302.175 euros a ajudes destinades a 1.343 taxistes, una aportació amb la que el DPTOP finança fins a un 37,5% del cost de cada equip. A més, el taxista pot gaudir d’una retribució equivalent que dóna l’Institut Metropolità del Taxi o el seu Ajuntament.

Més seguretat pels taxistes

L’objecte d’aquests ajuts és finançar l’adquisició d’equips de seguretat GPS-GPRS que, instal·lats en els vehicles, permetin al taxista activar un senyal d’alarma a l’interior del vehicle com a resposta a una situació de perill, l’activació d’un canal de veu i de transmissió de dades –posició i informació associada- des dels vehicles als Centres d’Emergències 112, als quals aquells equips estaran connectats.

Per tant, la funció primordial dels equips és la de contribuir eficaçment a la preservació i a la millora de la seguretat personal dels/de les professionals del sector del taxi en l’exercici de llur activitat.

Des de l’any 2003, la legislació estableix que les administracions competents en la matèria han de promoure ,amb la col·laboració de les associacions del sector, la implantació progressiva de les innovacions tecnològiques adients per a millorar la prestació i la seguretat dels serveis de taxi, sobretot pel que fa als sistemes de localització dels vehicles. Així, aquestes ajudes permeten donar compliment a aquest objectiu i contribuir tant a la modernització com a l’increment de la competitivitat del sector.

En els darrers quatre anys, el DPTOP ha invertit més d’1,2 MEUR en la promoció de la millora de la seguretat en el sector del taxi, unes ajudes de les que s’han beneficiat més de 3.000 taxistes.

El DPTOP atorga 1,1 MEUR en ajuts per a la millora del transport urbà de viatgers

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha atorgat 1,1 MEUR en ajuts per a la millora del transport urbà de viatgers en autobús. La convocatòria ha beneficiat un total de 17 ajuntaments que no es troben inclosos dins l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, dotant-los de recursos econòmics addicionals per tal de poder impulsar increments de la freqüència de pas, nous equipaments de les parades o la renovació de la flota, entre d’altres actuacions.

Amb la finalitat de contribuir a la consecució de polítiques de sostenibilitat urbana, el DPTOP ha atorgat 1,1 MEUR en ajuts a municipis no inclosos dins de l’ATM de Barcelona per tal de promoure la millora de la qualitat i prestació dels serveis del transport públic.

Entre les actuacions subvencionades, s’inclouen la implantació de carrils bus, la millora de les parades, l’adquisició de nous vehicles o l’increment del nombre de línies i parades. Així mateix, aquests ajuts també han tingut en compte altres actuacions com la implantació de mesures que facilitin l’accés a persones amb mobilitat reduïda o l’obtenció de certificacions ISO.

Els ajuts atorgats, per un import total d’1,1 MEUR, han beneficiat un total de 17 ajuntaments que disposen de xarxes de transport urbà i que no estan inclosos dins del sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona.

L’import de l’ajut concedit a cada municipi s’ha determinat en funció d’aspectes com la seva població, el nombre de viatgers transportats en 2006, el balanç econòmic anual del servei de transports urbà de l’exercici 2006 o l’esforç econòmic municipal en la prestació del servei.