El DPTOP destina 302.175 euros a ajuts per a l’adquisició d’equips GPS-GPRS pel sector del taxi

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat 302.175 euros a la millora del transport públic de Catalunya mitjançant una línia d’ajuts que es destinarà a l’adquisició d’equips de seguretat GPS-GPRS per al sector del taxi de Catalunya.Amb l’objectiu de promoure la millora del transport públic i augmentar la seguretat entre els taxistes, el DPTOP ha adjudicat una línia d’ajuts per tal de cofinançar l’adquisició, per part dels titulars de llicències de taxi, d’equips de seguretat GPS-GPRS en connexió amb els Centres d’Emergències 112.

En aquest sentit, el DPTOP ha destinat 302.175 euros a ajudes destinades a 1.343 taxistes, una aportació amb la que el DPTOP finança fins a un 37,5% del cost de cada equip. A més, el taxista pot gaudir d’una retribució equivalent que dóna l’Institut Metropolità del Taxi o el seu Ajuntament.

Més seguretat pels taxistes

L’objecte d’aquests ajuts és finançar l’adquisició d’equips de seguretat GPS-GPRS que, instal·lats en els vehicles, permetin al taxista activar un senyal d’alarma a l’interior del vehicle com a resposta a una situació de perill, l’activació d’un canal de veu i de transmissió de dades –posició i informació associada- des dels vehicles als Centres d’Emergències 112, als quals aquells equips estaran connectats.

Per tant, la funció primordial dels equips és la de contribuir eficaçment a la preservació i a la millora de la seguretat personal dels/de les professionals del sector del taxi en l’exercici de llur activitat.

Des de l’any 2003, la legislació estableix que les administracions competents en la matèria han de promoure ,amb la col·laboració de les associacions del sector, la implantació progressiva de les innovacions tecnològiques adients per a millorar la prestació i la seguretat dels serveis de taxi, sobretot pel que fa als sistemes de localització dels vehicles. Així, aquestes ajudes permeten donar compliment a aquest objectiu i contribuir tant a la modernització com a l’increment de la competitivitat del sector.

En els darrers quatre anys, el DPTOP ha invertit més d’1,2 MEUR en la promoció de la millora de la seguretat en el sector del taxi, unes ajudes de les que s’han beneficiat més de 3.000 taxistes.

El DPTOP atorga 1,1 MEUR en ajuts per a la millora del transport urbà de viatgers

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha atorgat 1,1 MEUR en ajuts per a la millora del transport urbà de viatgers en autobús. La convocatòria ha beneficiat un total de 17 ajuntaments que no es troben inclosos dins l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, dotant-los de recursos econòmics addicionals per tal de poder impulsar increments de la freqüència de pas, nous equipaments de les parades o la renovació de la flota, entre d’altres actuacions.

Amb la finalitat de contribuir a la consecució de polítiques de sostenibilitat urbana, el DPTOP ha atorgat 1,1 MEUR en ajuts a municipis no inclosos dins de l’ATM de Barcelona per tal de promoure la millora de la qualitat i prestació dels serveis del transport públic.

Entre les actuacions subvencionades, s’inclouen la implantació de carrils bus, la millora de les parades, l’adquisició de nous vehicles o l’increment del nombre de línies i parades. Així mateix, aquests ajuts també han tingut en compte altres actuacions com la implantació de mesures que facilitin l’accés a persones amb mobilitat reduïda o l’obtenció de certificacions ISO.

Els ajuts atorgats, per un import total d’1,1 MEUR, han beneficiat un total de 17 ajuntaments que disposen de xarxes de transport urbà i que no estan inclosos dins del sistema tarifari integrat de l’ATM de Barcelona.

L’import de l’ajut concedit a cada municipi s’ha determinat en funció d’aspectes com la seva població, el nombre de viatgers transportats en 2006, el balanç econòmic anual del servei de transports urbà de l’exercici 2006 o l’esforç econòmic municipal en la prestació del servei.

Finalitzen les obres de millora de la C-221 entre Batea i el límit amb l’Aragó

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la C-221, un cop han finalitzat les obres de condicionament d’aquesta via entre Batea i el límit amb l’Aragó. Els treballs han millorat de manera significativa el traçat de la carretera amb l’eixamplament de la calçada i la rectificació de revolts. Aquesta actuació també ha permès, d’altra banda, escurçar el recorregut dels 15 quilòmetres que tenia anteriorment als 13 actuals i ha inclòs la construcció d’una variant per evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà de Batea. Les obres han comportat una inversió de 18,2 MEUR.

Millora de la connexió entre la Terra Alta i el Baix Aragó

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui la C-221, acompanyat de l’alcalde de Batea, Joaquim Josep Paladella, amb motiu de la finalització de les obres de condicionament d’aquesta carretera entre Batea i el límit amb l’Aragó. Aquesta actuació ha permès millorar el traçat d’una de les principals vies de comunicació entre la Terra Alta i el Baix Aragó, que uneix Gandesa i el municipi aragonès de Calataiud i registra un volum considerable de trànsit de vehicles pesants.

Els treballs, que han comptat una inversió de 18,2 MEUR, han consistit principalment en l’ampliació de la calçada, la rectificació de revolts i la construcció d’una variant que permet evitar el pas de vehicles per l’interior de Batea. Aquesta actuació, a més d’afavorir la fluïdesa i seguretat del trànsit, d’altra banda, ha escurçat el recorregut en prop de dos quilòmetres, de 15 a 13,3 quilòmetres.

Descripció de les obres

El tram de la C-221 que s’ha millorat té una longitud de 13,3 quilòmetres i 9 metres d’amplada, amb dos carrils per a la circulació de 3,5 metres i vorals d’1 metre. En algun tram, s’ha format un tercer carril per a facilitar l’avançament als vehicles lents. En els treballs, que van començar el desembre de 2006, es poden distingir dos trams d’actuació:
Límit amb l’Aragó – Batea sud (10,6 quilòmetres): el traçat ha seguit bàsicament la carretera que ja existia, amb petits trams en variant per tal de suavitzar revolts. Al pas de la carretera per la pujada del barranc de Raspa, s’ha construït un tercer carril per a vehicles lents, a llarg d’1,5 quilòmetres.

En aquest tram, s’ha modificat l’enllaç Batea oest, que permet l’accés a la carretera T-723 (de Batea cap a Nonasp, a l’Aragó). Aquest enllaç consisteix en una intersecció a nivell amb carril central d’espera i d’acceleració per als girs a l’esquerra. D’altra banda, s’han construït tres rotondes partides per tal de connectar el nou traçat amb camins i amb trams de la carretera antiga.

Pel que fa a estructures, cal remarcar la construcció d’un viaducte de 197 metres de longitud i 10 metres d’amplada sobre el riu Algars que ha permès eliminar dos revolts bastant pronunciats i substitueix el pont que hi havia, que era més estret. Així mateix, les obres han inclòs un pont al pas de la carretera sobre el barranc de la Vall del Pi, de 160 metres de longitud.

Batea sud – final actuació (2,7 quilòmetres): s’ha construït un nou enllaç a Batea sud, format per una rotonda i dues calçades laterals per accedir al nucli urbà i a un polígon industrial. La rotonda té 50 metres de diàmetre exterior i compta amb 3 ramals..

A partir d’aquest enllaç, s’inicia la nova variant de Batea, de 2,3 quilòmetres de longitud, que permet evitar el pas dels vehicles per l’interior del nucli urbà. Al final d’aquesta variant, s’ha format un nou enllaç (Batea est) que connecta amb l’actual C-221, que consisteix en una intersecció a nivell amb carril central per als girs a l’esquerra.

UN CONGRÉS MOLT POSITIU

La Federació XVI del PSC, a les Terres de l’Ebre vàrem celebrar el segon Congrés per a fixar les nostres línies d’actuació i renovar els diferents ens de direcció política per als propers quatre anys.

La valoració que podem fer d’aquest Segon Congrés, des del rigor i l’objectivitat, és del tot positiva.

Perquè ha estat un Congrés de cohesió i unitat, factors imprescindibles per entomar el lideratge territorial que ens ha atorgat la ciutadania i que volem exercir amb responsabilitat i eficàcia.

Perquè ha estat un Congrés que ha renovat bona part dels seus càrrecs en una aposta clara per la incorporació de persones joves que han de garantir la continuïtat de la direcció i del projecte socialista a mig i llarg termini.

Perquè ha estat un Congrés que ha fet una aposta compromesa en el foment de la participació de tota la militància en la política.

Perquè ha estat un Congrés d’afirmació dels valors de solidaritat i igualtat d’oportunitats que son els pilars de l’ideari socialista i que els contextualitzem en el marc dels nous llenguatges i realitats en que viu la societat actual.

Perquè ha estat un Congrés que ha sabut articular un discurs positiu de construcció territorial, deixant de banda la queixa permanent i el no sistemàtic.

Perquè ha estat un Congrés d’idees clares i concretes sobre el desenvolupament econòmic de les Terres de l’Ebre, amb una aposta molt contundent per la industrialització del territori tot i tenint en compte els altres sectors de la economia.

L’Ebre que sap on va. Aquest era el lema del Congrés i així ho hem constatat i concretat. Com deia el Secretari General de la UGT en la seva intervenció en qualitat d’invitat, cal ara fixar el com hi anem i a quina velocitat.

En aquest viatge apassionant cap el progrés de la gent de l’Ebre cercarem les necessàries complicitats dins i fora del partit, amb la societat civil, amb les persones que són en definitiva la nostra raó de ser.

Antoni Sabaté i Ibarz

1er. Secretari electe de la Federació XVI del PSC, a les Terres de l’Ebre

Un Pla que enforteix l’Ebre en el conjunt de Catalunya

Els plans territorials són els instruments que determinen la planificació integral d’un territori. D’una banda, defineixen el model territorial i, d’una altra, orienten i donen coherència a totes les altres figures de planificació: plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística municipal, plans i projectes d’infraestructures, etc. No són, per tant, ni programes d’inversions, ni plans d’equipaments. Són quelcom més bàsic per al creixement d’un territori i l’equilibri del país.

Tant es així que ja el 1983, la Llei 23/83, de política territorial, instava el Govern de Catalunya a elaborar un Pla territorial general per a tot el país i establia que aquest Pla el desenvolupessin els plans territorials parcials dels sis àmbits funcionals definits aleshores, posteriorment modificats i incrementats fins a set. Malauradament, no fou fins dotze anys desprès, el 1995, que s’aprovà el Pla territorial general de Catalunya i fins divuit anys després, el 2001, que s’aprovà el primer pla territorial parcial, el de les Terres de l’Ebre.

Aquesta manca de planificació integral no ha impedit que el país hagi avançat i s’hagi anat transformant, però ho ha fet a remolc de les inèrcies i, així, s’han obtingut alguns resultats poc desitjables, com els creixements urbanístics dispersos i les concentracions d’activitats localitzades de manera desequilibrada.

Els darrers cinc anys, el Govern de Catalunya ha donat un impuls molt important a la planificació equilibrada i equilibradora del país. S’han aprovat definitivament els plans territorials parcials de l’Alt Pirineu i Aran –2006–, el de Ponent (Terres de Lleida) –2007– i el de les comarques Centrals –2008–. El del Camp de Tarragona està aprovat inicialment, el metropolità de Barcelona te l’Avantprojecte en procés de consulta pública i el de les comarques gironines està en procés d’elaboració, encara que dins del seu àmbit estan aprovats definitivament, com a avanç del mateix, els plans directors territorials de l’Empordà –2006– i la Garrotxa –2008–.

I ara es planteja també la revisió del Pla territorial de les Terres de l’Ebre, l’Avantprojecte del qual va ser presentat al Consell Rector de l’IDECE –Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre– el 25 de setembre passat, per iniciar-ne tot seguit la tramitació amb un procés de consulta i participació, previ a cap aprovació.

Aquesta revisió es justifica en base a dos realitats: en primer lloc, per les dinàmiques de transformació que han comportat un horitzó demogràfic superat i un sòl exhaurit en gran mesura i, en segon lloc, per la necessària d’adaptació a nous conceptes, metodologies i normativa, tant catalana com de directiva europea.

L’objectiu primordial que persegueix el nou Pla és enfortir el pes del territori ebrenc en el conjunt de Catalunya i incrementar la qualitat de vida dels habitants.

Amb aquesta finalitat, el nou Pla fa diferents propostes per als tres sistemes bàsics que estructuren el territori, les més rellevants de les quals són les següents. Primerament, pel que fa al sistema d’assentaments, reforça el caràcter polinuclear de l’estructura territorial amb la consideració d’una gran unitat al sud, centrada en el quadrilàter format per Tortosa, Amposta, l’Aldea i Santa Bàrbara. Considera el tàndem Móra d’Ebre - Móra la Nova de manera integrada. Reforça la polaritat comarcal de Gandesa a la Terra Alta, amb el suport de Batea i Horta de Sant Joan. Supera la consideració dels dos hemideltes per fer-ho com a un únic sistema deltaic i consolida els eixos Alcanar - Sant Carles de la Ràpita i la Sénia - Ulldecona al Montsià, Ascó - Flix al nord de la Ribera d’Ebre i l’Ametlla de Mar - el Perelló al Baix Ebre.

En segon lloc, quant a les previsions per al sistema d’infraestructures de mobilitat i transport, aposta per la potenciació del port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic i la seva connexió amb l’eix viari de l’Ebre, com també la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani, per a la implantació de la qual estableix que es facin els estudis corresponents. Igualment, proposa la connexió ferroviària del polígon Catalunya sud amb aquest mateix corredor i preveu els estudis necessaris per a la implantació d’una línia ferroviària d’alta velocitat al corredor del Mediterrani en paral·lel amb la línia actual, amb l’objectiu que les Terres de l’Ebre no restin al marge de la xarxa catalana d’alta velocitat. Al nord, millora la connexió de la Terra Alta en general i del polígon de les Camposines en particular mitjançant la variant d’Ascó per una banda i, per l’altra, per la N-420, la variant de Benissanet i un nou pont sobre l’Ebre a Ginestar per connectar amb l’eix de l’Ebre. Completa la relació de les propostes d’infraestructures més destacades la implantació d’un aeroport al terme municipal de Roquetes, a prop del de Santa Bàrbara. Cal ressaltar també per la seva importància de cara al futur desenvolupament econòmic la previsió de tres reserves estratègiques de sòl amb vocació logística: 735 hectàrees a l’Aldea - Camarles, 150 al port d’Alcanar i 90 més a Móra la Nova - Garcia.

Finalment, en tercer lloc i pel que respecta al sistema d’espais oberts, formula diferents determinacions vinculants per a la protecció de determinats espais, pels seus valors intrínsecs i perquè són considerats recurs generador de desenvolupament econòmic.

Estic convençut que la participació de les institucions, del teixit econòmic i social i dels diferents partits polítics del territori, serà un element clau per aconseguir, des del necessari consens, un instrument de planificació per assolir l’important pes específic que les Terres de l’Ebre han de tenir en el conjunt de Catalunya.

Un Pla territorial de les Terres de l’Ebre, en definitiva, que doni resposta a la clara situació de l’Ebre com a territori emergent del país.

El debat arran de la navegació fluvial a l’Ebre i les infraestructures.

Sóc de l’opinió que tots els debats que giren al voltant del desenvolupament econòmic d’un territori són, d’entrada, necessaris i positius. Com també em sembla oportú adquirir coneixements de les realitats sobre les infrastructures econòmiques que existeixen arreu del món.

Dic tot això d’entrada per valorar el debat sobre la navegació fluvial comercial arran d’una visita institucional al delta del Po, a la regió italiana de Rovigo. Crec que cal tenir en compte dos aspectes bàsics en aquest debat. En primer lloc, la implicació de capital privat en l’ impuls de les infraestructures. Aquest és un fet necessari que ja s’ha començat a aplicar a Les Terres de l’Ebre amb la inversió de 20 M€ que una empresa catalana-britànica ha destinat a la nova dàrsena esportiva, a La Ràpita. En segon lloc, la realitat física i morfològica diferent dels trams fluvials finals d’ambdues regions, la de Rovigo i la de l’Ebre. En aquest sentit, no veig realista la proposta de la navegació comercial a l’Ebre. Sí veig, en canvi, l’optimització i potenciació de la navegació esportiva i de lleure.

Cal tenir en compte que les Terres de l’Ebre no estem en una situació de partida, s’han posat ja els fonaments a la majoria de les infraestructures necessàries i s’ha treballat des de l’àmbit logístic per al creixement econòmic del nostre territori. En aquests moments hi ha sobre la taula el projecte de LOGISEBRE que impulsa CIMALSA, a l’Aldea, en ple corredor ferroviari i viari del mediterrani. En l’àmbit portuari, les previsions més consistents giren al voltant del Port de la Cimentera i, finalment, pel que fa a l’àmbit aeroportuari, la previsió de l’aeroport de les Terres de l’Ebre és ubicar-lo al terme municipal de Roquetes tocant al terme de Santa Bàrbara. RELLIGAR I CONNECTAR AQUESTES INFRAESTRUCTURES PREVISTES ÉS LA PLANIFICACIÓ QUE PENSO ENS HEM DE PROPOSAR.

La revisió del Pla Territorial de Les Terres de l’Ebre ja compta amb un primer document que contempla aquests aspectes. Aquest document es situarà a la participació i debat en el territori vehiculat a través de l’IDECE. Això serà a la propera tardor. Per tant, estem a les portes de continuar el debat de forma eficaç, amb la implicació de tots i totes.

La nostra presencia a l’onzè Congrés del PSC

Des de l'Ebre fem una valoració molt positiva de l'onzè Congrés del PSC. Ha estat un autèntic luxe de debat d'idees, de propostes, de treball, de convicció, de mostra clara i contundent que som un partit cohesionat, sòlid i amb capacitat de govern. Tot al contrari que altres formacions, avui a l'oposició a Catalunya, amb un viratge clar cap a la dreta i més preocupats per les lluites internes que pel futur de Catalunya.

Ha estat un cap de setmana marcat per la feina i a la vegada també per la convivència, en un ambient de treball compaginat amb encert amb la distracció que ha afavorit poder compartir debat i bons moments amb els companys socialistes de tota Catalunya. Un congrés caracteritzat per la unió i la definició d'estratègies polítiques per representar l'ampli ventall de la ciutadania.

I sobretot, ha estat un concalu altament positiu per al nostre territori perquè d'ell n'ha sortit el compromís clar d'accelerar la creació de la nostra vegueria, la Vegueria de les Terres de l'Ebre. En donarem l'impuls perquè sigui una realitat ben aviat, amb el compromís de ser la primera a crear-se perquè li sobren arguments històrics, territorials i polítics. És la nostra aposta des de sempre i així ho hem recollit.

La nostra federació, la més jove de totes, ha sortit reforçada d'aquest congrés. S’ha valorat el paper important que hem desenvolupat en moments en què les Terres de l’Ebre hem estat al centre del debat. Tornem a tenir presència en l'executiva nacional gràcies al a feina feta i a la important tasca realitzada per la nostra secretària nacional, Pepín Beltan.

Feina que crec que continuarà amb encert Núria Ventura, diputada i futura alcaldessa d'Ulldecona. És una aposta per l’experiència política amb una part de renovació, amb una mirada de futur àmplia. Una aposta pels joves valors però també per l’experiència política, ja que Ventura, tot i ser molt jove, ja gaudeix d’una gran experiència institucional.

Amb el bon regust de boca deixat per aquest congrés afrontem ara amb molt entusiasme el congrés de la nostra federació, que tindrà lloc a la tardor, a Móra d'Ebre, amb l'objectiu de mostrar clarament la nostra vocació territorial i sentiment de pertinença. L'afrontem des de la cohesió interna i amb l'objectiu de continuar avançant amb les estratègies que ja hem anat dissenyat i de les quals ja comencem a recollir els fruits des de les nostres actuals responsabilitats de govern, per un present i futur millor per a les Terres de l'Ebre.