Discurs íntegre del director dels Serveis Territorials del departament de Política Territorial i Obres Públiques,i primer secretari del PSC de l'Ebre, Antoni Sabaté, en l'acte de reconeixement a la Vegueria de l'Ebre celebrat ahir
L’Ebre com a correntia de cultures i de vida a cadascun dels marges del seu riu. Cruïlla, ròtula, patrimoni cultural i etnogràfic, costumari, parla, economia, situació geoestratègica, ...
Els nostres il·lustres memorialistes Arbó al Sud i Bladé i Desumvila al Nord, prou que n’han deixat constància de la singularitat, peculiaritat i identitat de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, dels seus 52 municipis i 2 EMDs.
I més enllà de l’evidència del territori humanitzat, memoritzat literàriament, els precedents contemporanis de la vertebració territorial.
Un d’important, per la conjuntura política d’aquell moment i pel caràcter unitari de les forces democràtiques: l’Assemblea de Catalunya, el 1975, on es reivindicava, a més de l’Eix de l’Ebre, la Vegueria de l’Ebre.
D’una altra, el CITE -Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre- impulsat pel Govern presidit pel President Tarradellas, a l’any 1979.
Significava el CITE un reconeixement al territori i la definició d’un escenari institucional per impulsà propostes de reequilibri territorial, des de la vocació d’institució territorial pròpia.
Després la llei de la creació de l’IDECE -Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre – el novembre de 1993 i la seva constitució el gener de 1994.
El 2001 la creació de les Delegacions.
I també l’any 85 l’aprovació del Pla Territorial General de Catalunya amb el reconeixement de les Terres de l’Ebre com un dels àmbits territorials funcionals del país.
Venim de lluny i hem consolidat la nostra vocació institucional territorial.
El projecte de llei de vegueries, impulsat pel Govern de la Generalitat presidit pel President Montilla, emparat pel concepte estatutari sobre l’organització territorial de Catalunya i esmentada la singularitat ebrenca en les seves disposicions transitòries, és una oportunitat històrica per a les Terres de l’Ebre que hem d’assolir des de la unitat, sense tacticismes partidaris i amb les complicitats polítiques exògenes necessàries.
Ens queda molt per fer, també a nivell intern. No hem de permetre més, que cap ciutadana i ciutadà ebrenc tingui la sensació, el capteniment de que això de les Terres de l’Ebre comença a l’Assut i fineix al Delta.
Aquest matí, un alcalde de la Ribera d’Ebre quan li he dit que em tocava intervenir en aquest acte, m’ha dit: “parla del nord de les Terres de l’Ebre”. Fixeu-vos que ha dit del Nord, però ha dit també de les Terres de l’Ebre. Aquesta matisació la crec del tot important. Per que el que cal és entendre que, més enllà dels aspectes històrics i identitaris, les Terres de l’Ebre són un espai territorial estratègic que va des de Riba-Roja fins a les Cases d’Alcanar, des de la Palma d’Ebre fins la Sénia, des d’Arnes i Caseres fins el Perelló i l’Ametlla de Mar.
L’impuls de les polítiques de cohesió territorial que s’estan duent a terme, reforçaran el sentiment de pertinença i optimitzaran la nostra vertebració.
La vegueria ens fa falta. Serà la institució territorial de les Terres de l’Ebre. Serà un reconeixement a la nostra personalitat, serà un símbol, serà, sobre tot una institució que ens farà augmentar en pes específic polític en el concert institucional del país.
Visca la vegueria de l’Ebre i visca Catalunya.
Tortosa, 27 de maig de 2010
Antoni Sabaté Ibarz
L’Ebre com a correntia de cultures i de vida a cadascun dels marges del seu riu. Cruïlla, ròtula, patrimoni cultural i etnogràfic, costumari, parla, economia, situació geoestratègica, ...
Els nostres il·lustres memorialistes Arbó al Sud i Bladé i Desumvila al Nord, prou que n’han deixat constància de la singularitat, peculiaritat i identitat de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, dels seus 52 municipis i 2 EMDs.
I més enllà de l’evidència del territori humanitzat, memoritzat literàriament, els precedents contemporanis de la vertebració territorial.
Un d’important, per la conjuntura política d’aquell moment i pel caràcter unitari de les forces democràtiques: l’Assemblea de Catalunya, el 1975, on es reivindicava, a més de l’Eix de l’Ebre, la Vegueria de l’Ebre.
D’una altra, el CITE -Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre- impulsat pel Govern presidit pel President Tarradellas, a l’any 1979.
Significava el CITE un reconeixement al territori i la definició d’un escenari institucional per impulsà propostes de reequilibri territorial, des de la vocació d’institució territorial pròpia.
Després la llei de la creació de l’IDECE -Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre – el novembre de 1993 i la seva constitució el gener de 1994.
El 2001 la creació de les Delegacions.
I també l’any 85 l’aprovació del Pla Territorial General de Catalunya amb el reconeixement de les Terres de l’Ebre com un dels àmbits territorials funcionals del país.
Venim de lluny i hem consolidat la nostra vocació institucional territorial.
El projecte de llei de vegueries, impulsat pel Govern de la Generalitat presidit pel President Montilla, emparat pel concepte estatutari sobre l’organització territorial de Catalunya i esmentada la singularitat ebrenca en les seves disposicions transitòries, és una oportunitat històrica per a les Terres de l’Ebre que hem d’assolir des de la unitat, sense tacticismes partidaris i amb les complicitats polítiques exògenes necessàries.
Ens queda molt per fer, també a nivell intern. No hem de permetre més, que cap ciutadana i ciutadà ebrenc tingui la sensació, el capteniment de que això de les Terres de l’Ebre comença a l’Assut i fineix al Delta.
Aquest matí, un alcalde de la Ribera d’Ebre quan li he dit que em tocava intervenir en aquest acte, m’ha dit: “parla del nord de les Terres de l’Ebre”. Fixeu-vos que ha dit del Nord, però ha dit també de les Terres de l’Ebre. Aquesta matisació la crec del tot important. Per que el que cal és entendre que, més enllà dels aspectes històrics i identitaris, les Terres de l’Ebre són un espai territorial estratègic que va des de Riba-Roja fins a les Cases d’Alcanar, des de la Palma d’Ebre fins la Sénia, des d’Arnes i Caseres fins el Perelló i l’Ametlla de Mar.
L’impuls de les polítiques de cohesió territorial que s’estan duent a terme, reforçaran el sentiment de pertinença i optimitzaran la nostra vertebració.
La vegueria ens fa falta. Serà la institució territorial de les Terres de l’Ebre. Serà un reconeixement a la nostra personalitat, serà un símbol, serà, sobre tot una institució que ens farà augmentar en pes específic polític en el concert institucional del país.
Visca la vegueria de l’Ebre i visca Catalunya.
Tortosa, 27 de maig de 2010
Antoni Sabaté Ibarz
