miércoles, 8 de julio de 2009

LO CASTELL NOU DE FLIX


Una de les satisfaccions que comporta el compromís públic es constatar el cóm projectes embrionaris que es comencen a parlar en una taula, comencen a prendre forma i s’acaben concretant. Si aquests projectes, a més, resten carregats de simbologia i sentiments, les vibracions que produeixen son intenses i especials.

Es el cas del Castell Nou de Flix. Del vell sols en resten vestigis de les muralles i corresponia a la cronologia islàmica; en el seu indret es construí la urbanització coneguda popularment com “les casetes”.

De la restauració del Castell Nou en començarem a parlar amb l’Alfons Llorca, arquitecte ponen de la Comissió de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre. Essent consellera de cultura Caterina Mieras, varem aconseguir introduir aquesta restauració en les actuacions a cofinançar mitjançant l’u per cent cultural de Catalunya.

Devia ser el primer semestre del 2005 perquè justament el 15 de juny d’aquell any, en deixava constància al llibre de signatures de l’Ajuntament amb motiu de la invitació que em va fer l’Alcalde Muñoz com a delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Desprès, l’Ajuntament va aconseguir reforçar el finançament amb recursos provinents de l’u per cent cultural de l’Estat.

I la simbologia i els sentiments. El Castell en el turó del meandre esdevé tot un símbol pels fills i filles de Flix. Recordo de petitet quant montat a la somereta de casa venia ja fosquejant amb el meu pare de fer ametlles be de Beremussa, be de la Planadame i em deia: ...mira lo castell, ja estem a casa fill...aleshores se m’obria el cor i el Castell m’oferia aquest gest irrepetible d’acolliment íntim i protector.

Ara el restaurarem. Serà el nostre millor homenatge a tot el que representa.
Antoni Sabaté

NOTA DE PREMSA

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l’acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha iniciat les obres de restauració de la zona perimetral i l’àmbit interior de la fortificació

INCASÒL inicia avui les obres de restauració i consolidació del castell de Flix (Ribera d’Ebre), un edifici defensiu construït el 1837, durant la primera guerra carlina que es va abandonar el 1876 i des d’aleshores ha patit un greu procés de deteriorament. Les obres les executarà l’empresa Construccions Jaén Vallès SL per un cost de 442.683,52 euros i s’executaran en 11 mesos.

El castell de Flix és una construcció militar emmurallada situada en la part superior del meandre que forma el riu Ebre al seu pas pel municipi. Les obres de restauració es faran tant la zona exterior perimetral del castell, en els fossats i el camí d’accés, com en tot l’àmbit interior de l’edifici.




Els treballs de restauració



Les obres que es faran consistiran bàsicament en els coronaments dels murs, que es refaran només en cas de risc d’ensorrament i se’ls restaurarà amb una actuació homogènia amb els murs originals.

Els revestiments es mantindran en la mesura que sigui possible, amb les diferents textures, materials i els impactes dels projectils existents, utilitzant morters de calç i sorres del lloc. També es reconstruirà la base de la torre enderrocada per tal de poder entendre com era originàriament el monument i els fossats s’excavaran fins a la cota original.

Amb la rehabilitació, s’instal·laran dues plataformes de fusta que tindran funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre a la qual s’hi accedirà a través d’una escala també de nova construcció. La restauració dotarà la fortificació d’il·luminació exterior i interior.

A la zona interior del castell hi haurà un nucli de serveis destinats als visitants i el projecte preveu la reconstrucció de la cisterna que abastia d’aigua tota la fortificació, si l’estat en què es troba en permet la reutilització. La cisterna està emplaçada al pati triangular del castell i es troba ara coberta per les restes del murs que han caigut, el seu estat es comprovarà quan es duguin a terme les excavacions.

Un cop finalitzada la primera fase hi ha programada una segona, amb una inversió aproximada de 300.000 euros amb la que finalitzarà la restauració de l’edifici. Les dues fases es duen a terme a través del protocol de l’1% cultural.

martes, 7 de julio de 2009

UN ANY DE MILLORES EN EL TRANSPORT PÚBLIC


El passat dia 1 de juliol es va complir un any de la posada en marxa d’un nou servei de transport públic per carretera, per integració de dues línies existents (Alcanar-Amposta i Amposta-Tortosa). Mes a mes , la freqüència de les expedicions es va fixar cada hora en dies feiners. L’acceptació del servei ha estat molt important, sobretot en hores punta. La utilització durant aquest any, de juliol a juliol, de més de 160.000 viatgers, demostra l’encert de la mesura.

El 16 de març d’aquest any, es posaven en funcionament set nous serveis. La intensificació del servei entre Amposta, S. J. D’Enveja, els Muntells i prolongació al nucli dels Eucaliptus; el nou servei entre Poblenou del Delta, S. C. De la Ràpita, Amposta; la millora del servei amb increment d’expedicions entre Alfara de Carles, Els Reguers, Roquetes, Raval de Cristo, Tortosa; la de Tivenys, Bitem, Tortosa i la de Vinallop, Tortosa. Cal destacar per la seva importància de contribució a la cohesió territorial, la millora del servei amb increment d’expedicions entre la Ribera d’Ebre i Tortosa.

Al complir-se un any d’aquestes millores, se n’ha impulsat un altra de prou important a la comarca de la Terra Alta. Es tracta de que tots els pobles de la comarca tenen garantit el transport públic amb la seva capital Gandesa fora del calendari escolar i també es tracta de l’increment en dues expedicions diàries (una d’anada i altra de tornada) entre Gandesa i l’Hospital de Mora d’Ebre.

Garantir la suficiència i la qualitat del transport públic es avui una necessitat que molts consideren ja com una nova pota de l’estat del benestar.

L’acció del govern de Catalunya en l’àmbit del transport públic a les Terres de l’Ebre, ha suposat aquest darrer any un avanç molt important que contribuirà sens dubte a resoldre gran part del dèficit històric que patía el territori en aquest àmbit. Encara resta per fer i es continuarà treballant per garantir la mobilitat que la societat d’avui requereix.

Antoni Sabaté i Ibarz