martes, 1 de junio de 2010


Discurs íntegre del director dels Serveis Territorials del departament de Política Territorial i Obres Públiques,i primer secretari del PSC de l'Ebre, Antoni Sabaté, en l'acte de reconeixement a la Vegueria de l'Ebre celebrat ahir


L’Ebre com a correntia de cultures i de vida a cadascun dels marges del seu riu. Cruïlla, ròtula, patrimoni cultural i etnogràfic, costumari, parla, economia, situació geoestratègica, ...

Els nostres il·lustres memorialistes Arbó al Sud i Bladé i Desumvila al Nord, prou que n’han deixat constància de la singularitat, peculiaritat i identitat de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, dels seus 52 municipis i 2 EMDs.

I més enllà de l’evidència del territori humanitzat, memoritzat literàriament, els precedents contemporanis de la vertebració territorial.

Un d’important, per la conjuntura política d’aquell moment i pel caràcter unitari de les forces democràtiques: l’Assemblea de Catalunya, el 1975, on es reivindicava, a més de l’Eix de l’Ebre, la Vegueria de l’Ebre.

D’una altra, el CITE -Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre- impulsat pel Govern presidit pel President Tarradellas, a l’any 1979.

Significava el CITE un reconeixement al territori i la definició d’un escenari institucional per impulsà propostes de reequilibri territorial, des de la vocació d’institució territorial pròpia.

Després la llei de la creació de l’IDECE -Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre – el novembre de 1993 i la seva constitució el gener de 1994.

El 2001 la creació de les Delegacions.

I també l’any 85 l’aprovació del Pla Territorial General de Catalunya amb el reconeixement de les Terres de l’Ebre com un dels àmbits territorials funcionals del país.

Venim de lluny i hem consolidat la nostra vocació institucional territorial.

El projecte de llei de vegueries, impulsat pel Govern de la Generalitat presidit pel President Montilla, emparat pel concepte estatutari sobre l’organització territorial de Catalunya i esmentada la singularitat ebrenca en les seves disposicions transitòries, és una oportunitat històrica per a les Terres de l’Ebre que hem d’assolir des de la unitat, sense tacticismes partidaris i amb les complicitats polítiques exògenes necessàries.

Ens queda molt per fer, també a nivell intern. No hem de permetre més, que cap ciutadana i ciutadà ebrenc tingui la sensació, el capteniment de que això de les Terres de l’Ebre comença a l’Assut i fineix al Delta.

Aquest matí, un alcalde de la Ribera d’Ebre quan li he dit que em tocava intervenir en aquest acte, m’ha dit: “parla del nord de les Terres de l’Ebre”. Fixeu-vos que ha dit del Nord, però ha dit també de les Terres de l’Ebre. Aquesta matisació la crec del tot important. Per que el que cal és entendre que, més enllà dels aspectes històrics i identitaris, les Terres de l’Ebre són un espai territorial estratègic que va des de Riba-Roja fins a les Cases d’Alcanar, des de la Palma d’Ebre fins la Sénia, des d’Arnes i Caseres fins el Perelló i l’Ametlla de Mar.

L’impuls de les polítiques de cohesió territorial que s’estan duent a terme, reforçaran el sentiment de pertinença i optimitzaran la nostra vertebració.

La vegueria ens fa falta. Serà la institució territorial de les Terres de l’Ebre. Serà un reconeixement a la nostra personalitat, serà un símbol, serà, sobre tot una institució que ens farà augmentar en pes específic polític en el concert institucional del país.

Visca la vegueria de l’Ebre i visca Catalunya.

Tortosa, 27 de maig de 2010

Antoni Sabaté Ibarz

lunes, 19 de abril de 2010

INTERVENCIÓ EN EL CONSELL NACIONAL DEL PSC CELEBRAT A GIRONA EL DISSABTE 17 D’ABRIL


En els darrers sis, prop ja de set anys, a les Terres de l’Ebre hem passat de ser considerats un territori perifèric a incorporar-nos en un projecte de país en xarxa.

De l’amenaça d’una detracció insostenible de l’aigua del riu Ebre, a l’impuls d’una nova cultura de l’aigua.

De la manca de planificació per al nostre desenvolupament econòmic a l’articulació de polítiques actives per la nostra diversificació econòmica.

De la manca de reconeixement a la singularitat, a la peculiaritat i personalitat pròpia del nostre territori, a un projecte legislatiu que ha de comportar el reconeixement institucional territorial de les Terres de l’Ebre.

Mai com en els darrers quasi set anys s’ha invertit tan en el país en general i en les Terres de l’Ebre específicament, en infraestructures econòmiques, en equipaments educatius, sanitaris, culturals, en els propis equipaments de l’administració definitivament descentralitzada.

Mai com avui havíem comptat amb un projecte ben definit de territori cohesionat i equilibrat.

Per això, davant de plantejaments que suposen un retorn al passat, davant altres plantejaments que ens ofereixen un aventurisme d’incerteses, per això, des de la Federació de les Terres de l’Ebre volem manifestar avui en aquest Consell Nacional, el nostre compromís envers el projecte socialista per a Catalunya i el nostre ferm suport al company Primer Secretari, José Montilla, per a que encapçali i coordini aquest projecte com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Tenim molta feina per davant, a treballar companyes i companys, a treballar i a guanyar per Catalunya i la seva gent.

Antoni Sabaté Ibarz
Primer secretari Federació XVI

jueves, 26 de noviembre de 2009

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana

La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publiquen avui dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser referendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

José Montilla demana "la màxima prudència i sentit d'Estat"

miércoles, 28 de octubre de 2009

Iceta: “Hem acordat demanar al Govern mesures específiques de reindustrialització de les Terres de l’Ebre”


El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació i la dels socialistes catalans davant l’acumulació d’alguns Expedients de Regulació d’Ocupació a les Terres de l’Ebre, i en especial pel que afecta a l’empresa LEAR. És per aquest motiu que a la reunió d'ahir la Comissió Executiva del PSC ha acordat traslladar al Govern de Catalunya “que prengui mesures específiques de reindustrialització d’aquelles comarques” i “que s’adreci al Govern d’Espanya per incorporar les Terres de l’Ebre a les Zones d’Urgent Industrialització", un programa del Ministeri d’Indústria.
Miquel Iceta va fer aquestes declaracions ahir després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC, que ha celebrat també “el bon desenvolupament de la visita del president de la Generalitat a Algèria”. El portaveu del PSC ha assegurat que “amb això, el president i el seu govern estan demostrant un activisme en suport a les empreses catalanes amb bones notícies i creiem que és una línia que cal seguir”, ha dit Iceta.
http://www.socialistes.cat/psc/Actualitat/Noticies/Iceta-Hem-acordat-demanar-al-Govern-mesures-especifiques-de-reindustrialitzacio-de-les-Terres-de-l-Ebre

miércoles, 8 de julio de 2009

LO CASTELL NOU DE FLIX


Una de les satisfaccions que comporta el compromís públic es constatar el cóm projectes embrionaris que es comencen a parlar en una taula, comencen a prendre forma i s’acaben concretant. Si aquests projectes, a més, resten carregats de simbologia i sentiments, les vibracions que produeixen son intenses i especials.

Es el cas del Castell Nou de Flix. Del vell sols en resten vestigis de les muralles i corresponia a la cronologia islàmica; en el seu indret es construí la urbanització coneguda popularment com “les casetes”.

De la restauració del Castell Nou en començarem a parlar amb l’Alfons Llorca, arquitecte ponen de la Comissió de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre. Essent consellera de cultura Caterina Mieras, varem aconseguir introduir aquesta restauració en les actuacions a cofinançar mitjançant l’u per cent cultural de Catalunya.

Devia ser el primer semestre del 2005 perquè justament el 15 de juny d’aquell any, en deixava constància al llibre de signatures de l’Ajuntament amb motiu de la invitació que em va fer l’Alcalde Muñoz com a delegat de cultura de la Generalitat a les Terres de l’Ebre. Desprès, l’Ajuntament va aconseguir reforçar el finançament amb recursos provinents de l’u per cent cultural de l’Estat.

I la simbologia i els sentiments. El Castell en el turó del meandre esdevé tot un símbol pels fills i filles de Flix. Recordo de petitet quant montat a la somereta de casa venia ja fosquejant amb el meu pare de fer ametlles be de Beremussa, be de la Planadame i em deia: ...mira lo castell, ja estem a casa fill...aleshores se m’obria el cor i el Castell m’oferia aquest gest irrepetible d’acolliment íntim i protector.

Ara el restaurarem. Serà el nostre millor homenatge a tot el que representa.
Antoni Sabaté

NOTA DE PREMSA

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l’acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha iniciat les obres de restauració de la zona perimetral i l’àmbit interior de la fortificació

INCASÒL inicia avui les obres de restauració i consolidació del castell de Flix (Ribera d’Ebre), un edifici defensiu construït el 1837, durant la primera guerra carlina que es va abandonar el 1876 i des d’aleshores ha patit un greu procés de deteriorament. Les obres les executarà l’empresa Construccions Jaén Vallès SL per un cost de 442.683,52 euros i s’executaran en 11 mesos.

El castell de Flix és una construcció militar emmurallada situada en la part superior del meandre que forma el riu Ebre al seu pas pel municipi. Les obres de restauració es faran tant la zona exterior perimetral del castell, en els fossats i el camí d’accés, com en tot l’àmbit interior de l’edifici.




Els treballs de restauració



Les obres que es faran consistiran bàsicament en els coronaments dels murs, que es refaran només en cas de risc d’ensorrament i se’ls restaurarà amb una actuació homogènia amb els murs originals.

Els revestiments es mantindran en la mesura que sigui possible, amb les diferents textures, materials i els impactes dels projectils existents, utilitzant morters de calç i sorres del lloc. També es reconstruirà la base de la torre enderrocada per tal de poder entendre com era originàriament el monument i els fossats s’excavaran fins a la cota original.

Amb la rehabilitació, s’instal·laran dues plataformes de fusta que tindran funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre a la qual s’hi accedirà a través d’una escala també de nova construcció. La restauració dotarà la fortificació d’il·luminació exterior i interior.

A la zona interior del castell hi haurà un nucli de serveis destinats als visitants i el projecte preveu la reconstrucció de la cisterna que abastia d’aigua tota la fortificació, si l’estat en què es troba en permet la reutilització. La cisterna està emplaçada al pati triangular del castell i es troba ara coberta per les restes del murs que han caigut, el seu estat es comprovarà quan es duguin a terme les excavacions.

Un cop finalitzada la primera fase hi ha programada una segona, amb una inversió aproximada de 300.000 euros amb la que finalitzarà la restauració de l’edifici. Les dues fases es duen a terme a través del protocol de l’1% cultural.

martes, 7 de julio de 2009

UN ANY DE MILLORES EN EL TRANSPORT PÚBLIC


El passat dia 1 de juliol es va complir un any de la posada en marxa d’un nou servei de transport públic per carretera, per integració de dues línies existents (Alcanar-Amposta i Amposta-Tortosa). Mes a mes , la freqüència de les expedicions es va fixar cada hora en dies feiners. L’acceptació del servei ha estat molt important, sobretot en hores punta. La utilització durant aquest any, de juliol a juliol, de més de 160.000 viatgers, demostra l’encert de la mesura.

El 16 de març d’aquest any, es posaven en funcionament set nous serveis. La intensificació del servei entre Amposta, S. J. D’Enveja, els Muntells i prolongació al nucli dels Eucaliptus; el nou servei entre Poblenou del Delta, S. C. De la Ràpita, Amposta; la millora del servei amb increment d’expedicions entre Alfara de Carles, Els Reguers, Roquetes, Raval de Cristo, Tortosa; la de Tivenys, Bitem, Tortosa i la de Vinallop, Tortosa. Cal destacar per la seva importància de contribució a la cohesió territorial, la millora del servei amb increment d’expedicions entre la Ribera d’Ebre i Tortosa.

Al complir-se un any d’aquestes millores, se n’ha impulsat un altra de prou important a la comarca de la Terra Alta. Es tracta de que tots els pobles de la comarca tenen garantit el transport públic amb la seva capital Gandesa fora del calendari escolar i també es tracta de l’increment en dues expedicions diàries (una d’anada i altra de tornada) entre Gandesa i l’Hospital de Mora d’Ebre.

Garantir la suficiència i la qualitat del transport públic es avui una necessitat que molts consideren ja com una nova pota de l’estat del benestar.

L’acció del govern de Catalunya en l’àmbit del transport públic a les Terres de l’Ebre, ha suposat aquest darrer any un avanç molt important que contribuirà sens dubte a resoldre gran part del dèficit històric que patía el territori en aquest àmbit. Encara resta per fer i es continuarà treballant per garantir la mobilitat que la societat d’avui requereix.

Antoni Sabaté i Ibarz